Si bé la idea de conspiranoia no és alièna a la societat ni a la cultura popular, és curiós com una infinitat d'idees conspiranoiques passen per veritats per a una majoria de persones, encara que això no necessàriament es produeix amb les mateixes idees per a les mateixes persones, és a dir que el que és percebut com conspiranoia per a uns, no ho és per a altres. En definitiva, aquest treball pretén exposar el que l'àmbit acadèmic reconeix sobre la teoria de la conspiració, exposant el que els divulgadors acreditats ens fan arribar a través dels seus treballs així com algunes idees que els propis grups afins a les teories conspiratives difonen sobre llurs seus creences
Homeopatia
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hahnemann.jpg
El motiu d'incloure l'homeopatia en un treball sobre la conspiranoia, es justifica pel fet que molts terapeutes i empreses relacionats, denuncien una mena de conspiració per part de les institucions i la comunitat científica per tal d’amagar els seus beneficis en pro de la indústria farmacèutica. Es tracta segons ells, d'un complot que protegeix beneficis multimilionaris, i que condemna als pacients a fer servir fàrmacs amb efectes secundaris perillosos. L'homeopatia en canvi, promet salut sense efectes adversos.
Els principis de l'homeopatia es basen en l'administració d'una substància que provoca els mateixos símptomes que pretén guarir, un concepte que va encunyar Samuel Hahnemann a 1800 i a què va anomenar Similia similibus curantur o llei dels similars. Hahnemann va viure a Meissen fins als vint anys, va estudiar medicina a LeipzigViena. Va obtenir el doctorat en medicina amb honors a la Universitat d'Erlangen el 10 d'agost de 1779, amb una tesi sobre el tractament de les rampes musculars. Va començar a practicar com a metge a 1781. Poc després, es va casar amb Johanna Henriette Kuchler, amb la qual va tenir onze fills. Va basar l'homeopatia en diversos conceptes, entre ells que les malalties tenen causes espirituals a més de físiques, que a major dissolució dels principis actius, més gran és el seu efecte, o que una mentalitat negativa pot atraure hipotètiques entitats morboses anomenades "miasmes" per envair el cos i produir els símptomes de les malalties.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Arnica_montana_hom%C3%A9opathie_zoom.jpg
Altres tractaments homeopàtics són els anomenats imponderables, que s'originen a partir de radiació electromagnètica, raigs X o llum solar que suposadament es capturarien a l'aigua, alcohol o lactosa. En aquestes pràctiques també s'inclouen els anomenats remeis de paper, en els quals s'escriu la substància i la dissolució en peces de paper i es guarden a la butxaca del pacient o sota gots d'aigua que se li dóna a beure, a més de l'ús de la radiónica per elaborar preparats.
La radiònica és la creença que les malalties poden ser diagnosticades i tractades amb ones electromagnètiques. Va ser inventada per Albert Abrams a principis de segle XX, que es va enriquir llogant màquines radióniques que va dissenyar el mateix. La Food and Drug Administration dels Estats Units no reconeix cap ús mèdic legítim per a aquests aparells. Es tracta d'un mètode de "sanació" a distància, que utilitza les facultats de percepció extra-sensorial del terapeuta. Funciona emprant les "radiacions" que suposadament emetrien determinades formes geomètriques i promet aconseguir el reequilibri de l'energia còsmica i tel·lúrica.
En
la producció de remeis homeopàtics es fa servir un procés anomenat
dinamització i potenciació, en el qual una substància és diluïda
i després agitada vigorosament i colpejada deu vegades contra un cos
elàstic, procés que anomenen sucusió.
Hahnemann
realitzava això últim contra una Bíblia.
Creia que la sucusió activava "l’energia vital" de la
substància diluïda
i la feia més forta.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Rhustox.jpg
Comprendre
com funcionen les dissolucions, és crucial per entendre l'essència
mateixa de l'homeopatia. Hahnemann
va crear un sistema pròpi de mesures i escales per fer les seves
dissolucions. Creient que contra més diluït més potent
seria el remei, va usar gairebé sempre el que ell anomenava escala
C. Una dissolució 2C implicaria diluir una part del principi actiu
en cent d'aigua (per exemple) i després que una part d'aquesta
dissolució sigui novament diluïda per cent parts d'aigua, quedant
un preparat amb una part de el principi actiu cada 10.000 parts
d'aigua. En majors dissolucions, per exemple 6C, obtenim una part del
principi actiu en un bilió de parts d'aigua. Dissolucions encara
majors seguirien el mateix procediment. Sovint, el preparat
final està tan diluït que és indistingible del diluent
Hahnemann
va utilitzar la dissolució 30C la major part de vegades, o el que és
el mateix, una dissolució de 10 elevat a 60. Cal tenir en compte que
el concepte modern d'àtom o molècula
estava començant a ser estudiat i per tant
creia que podia diluir una substància indefinidament, avui sabem que
això no és possible, ja que la major dissolució en la qual es pot
trobar a l'almenys una molècula del principi actiu és 10 elevat a
24 o 12C en l'escala de Hahnemann.
Una analogia per visualitzar la dissolució 12C seria la d'un grapat
de sal a l'oceà Atlàntic, A 12C, solution
produced using sodium chloride (also called NATRUM muriaticum in
Homeopathy) is the equivalent of dissolving 0.36 ml of table salt,
weighing about 0.77 g , into a volume of water the size of the
Atlantic Ocean, since the volume of the Atlantic Ocean and its
adjacent siguis is 3.55 × 108 km 3 or 3.55 × 1020 L: Emery KO,
Uchupi I (1984), The geology of the Atlantic Ocean , Springer,
ISBN 0-387-96032-5.
Un
famós remei homeopàtic per a la grip es presenta en una dissolució
200C de fetge d'ànec, comercialitzat sota la marca Oscillococcinum
de l'empresa Boiron,
una empresa que presumeix d'haver facturat 25
milions
d'euros el 2014. Tenint en compte que hi ha al voltant de 10 elevat a
80 àtoms en l'univers
observable,
una dissolució d'una molècula en tot l'univers seria del voltant de
40C segons l'escala de Hahnemann.
El Oscillococcinum
necessitaria 10.320 universos per conservar una molècula en el
producte final, Robert
L. Park (2008), Superstition: Belief in the Age of Science, Princeton
University Press, pp. 145-146, ISBN 0-691-13355-7.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Hepar.jpg
Boiron
és
una empresa fundada el 1932 que cotitza a la borsa des de 1987, els
seus ingressos van créixer de 520 milions a 617 milions d'€ entre
2010 i 2017. En aquest període el seu benefici net va millorar un
81%, passant de 43 a 78 milions i obtenint una capitalització de
1.090 milions. A Espanya és membre de Farmaindústria,
la patronal farmacèutica, i de Asociación
para el Autocuidado de la Salud
(ANEPF). Els resultats operatius suposen el 20% de les vendes (el
2010 eren el 13%), una ràtio arribat rares vegades en la resta del
sector farmacèutic.
Al Regne Unit, després d'una investigació en la qual es va concloure que aquests productes són ineficaços, el Servei Nacional de Salut va deixar de finançar-los, a França el Govern estudia si deixa de reemborsar els productes homeopàtics, finançats en l'actualitat en un 30%.
Alguns
col·legis mèdics com el de Madrid
o Las Palmas han tancat les seccions d'homeopatia. L'informe de la
Reial
Acadèmia Nacional de Farmàcia,
diu que els productes homeopàtics són inútils i suposen un risc
per a la salut. Al seu torn la Societat Espanyola de Farmàcia
Hospitalària adverteix
que els principis que sustenten l'homeopatia no són científics.
La tolerància davant d'aquests productes per part de la UE, es deu a la pressió de les indústries que fabriquen productes homeopàtics, que són indústries poderoses, i han aconseguit que Brussel·les inclogui un règim especial per a aquests productes, tolerància que ha estat afavorida per la idea que a l'ésser un placebo, sense cap efecte real sobre la salut, no poden causar dany.
Aquestes
empreses, Boiron,
Iberhome
o Heel
entre d'altres, continuen exercint influència sobre amplis sectors
de la professió mèdica, és habitual que siguin convidades a
congressos professionals. Per la seva banda, aquestes empreses solen
donar suport a diferents entitats i institucions mèdiques i
farmacèutiques amb ajudes financeres. Diverses Facultats de Farmàcia
i col·legis farmacèutics han rebut, segons dades de Farmaindústria,
donacions diverses. També cal comptar amb la bona acollida de la
professió farmacèutica, que aquestes empreses aprofiten per
atribuir-credibilitat. Si els col·legis de farmacèutics estan a
favor de la seva venda, es deu al fet que es tracta de productes que
deixen un bon marge de benefici. El fet que aquestes empreses
estiguin a Farmaindústria
els ha donat més credibilitat en l'àmbit farmacèutic.
Articles anteriors
Negacionisme del SARS Cov 2 i la Covid-19 (I)
Cesc Fortuny i Fabré
https://radiografiadelaconspiranoia.wordpress.com
Em van néixer a Barcelona, mentre Morrison enviduava a Pamela. Vaig
aprendre a domesticar harmòniques i a exhibir-les en circs de puces, on
grans hierofantes em van mostrar el camí que porta a el gran forat. Amb
ofici, paletes de la paraula m'han ensenyat a enrajolar casa meva.
M'agrada fer surf en ones de soroll, m'agrada ensumar llibres com el gos
enganxat a l'entrecuix, i en ocasions, sóc funambulista de sis cordes.
De molt jove em va interessar el món audiovisual com a eina per trencar
el discurs i el llenguatge estructurat.
La meva formació acadèmica és formalment tècnica i tecnològica. Tècnic
especialista en màquines elèctriques, i també en instal·lacions i línies
elèctriques. Tècnic de manteniment de maquinari, tècnic Superior en
Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, postgrau en
administració de xarxes Linux / Unix.
Fundador del col·lectiu de música experimental Artilleria Pesada.
Coorganitzador del "Festival Tremó" a Monistrol de Montserrat. Redactor i
codirector de la revista cultural La Náusea. Vaig ser membre de
col·lectiu artístic Grup Tremó.
He participat en certàmens i festivals de música i art experimental. He
estat i estic vinculat a diverses bandes musicals. He publicat dos
poemaris i estic present en diverses antologies. Interessat en
esoterisme i religions comparades, de l'estudi s'alimenta el meu treball
artístic.
Escric poesia i narrativa tant en català com en castellà, així com
assaigs en diversos mitjans a la xarxa, publicant també diferents
treballs musicals a través de net labels i segells independents.
Acompanyo a diversos poetes en recitals, presentacions i performances amb els meus treballs de música experimental.
Residències artístiques:
• "Un bonic jardí per a destrossar". Experimentació sonora per al
projecte Zé Pekeño. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal,
(Berga, Colònia Rosal, juny 2015).
• "El luto de los colores". Projecte pictòric-poètic integrat per
Jaume Vendrell, Cesc Fortuny i Fabré i Marian Raméntol. Acrílic sobre
llenç sense bastidor de 2 x 2 m. Centre d'art conemporani Konvent de Cal
Rosal, (Berga, Colònia Rosal, setembre 2011).
• "Metàfora, en busca del lenguaje único". Projecte conjunt amb
Marian Raméntol en què s'experimenta amb imatge, so i paraula en
perpètua mutació. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga,
Colònia Rosal, agost 2011).
0 Comentaris