ENTREVISTA A L’ESCRIPTORA MARIA VILANOVA, per Anna Rossell

divendres, 1 de març de 2019


Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Des de 1978 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura alemanyes, així com a la traducció literària de l’alemany a l’espanyol, a la crítica i a la recerca literàries a Barcelona, Bonn i Berlín com a professora titular de Filologia Alemanya del Departament de Filologia Anglesa i Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona fins el desembre 2009. Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit- . Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises (España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell
http://annarossell.blogspot.com/


ENTREVISTA A L’ESCRIPTORA MARIA VILANOVA

Arran de la presentació de l’última novel·la de Maria Vilanova, Anaïs sota les voltes (Editorial Voliana, 2018) a la Casa de Cultura de Ciutadella de Menorca, l’escriptora i crítica literària Anna Rossell fa una entrevista a l’autora.
Podeu llegir la ressenya de la novel·la que ha fet l’entrevistadora a Núvol, El digital de Cultura en Català:

https://www.nuvol.com/critica/les-voltes-com-a-metafora/






ANNA ROSSELL (A. R.): La vostra darrera novel·la duu el títol, Anaïs sota les voltes; Anaïs Nin n’és la protagonista?

MARIA VILANOVA (M. V.): Jo diria que la novel·la té tres protagonistes: la Jana, la seva mare i l’Anaïs Nin. Tres dones, dues d’elles, mortes.

  1. R.: Què us interessa de l’Anaïs Nin?

M. V.: La seva personalitat, que es reflecteix en tota la complexitat en els seus diaris, tant en els censurats, com en els no censurats, que es van publicar després de la seva mort. I la seva manera d’escriure’ls, per descomptat!
I em va atreure també molt el fet que comencés a escriure el seu diari d’infantesa com una llarga carta al seu pare, sortint en vaixell del port de Barcelona rumb als Estats Units. Això em va dur a interessar-me per la seva vida i per la resta de la seva obra.


  1. R.: Llegint la novel·la el tema no és tant l’Anaïs Nin com les relacions familiars…

M. V.: Sí, las novel·la gira al voltant de les relacions familiars de la Jana, la jove protagonista. Però a mida que la Jana va aprofundint en la recerca que se li ha encomanat sobre l’escriptora, les vivències que descobreix en els diaris de l’Anaïs Nin qui també va tenir unes relacions familiars complicades i sobre les quals va reflexionar en els seus escrits— l’ajudaran a il·luminar el passat i a poder deixar enrere un llast que desconeixia fins que va arribar a Menorca. Podríem dir que l’Anaïs va donar l’empenta que li calia a la Jana, per desentortolligar la troca familiar.

  1. R.: En el decurs dels esdeveniments les relacions entre els membres de la família protagonista canvien. Això passa en la vida real?

M. V.: Espero que sí! Tots anem canviant al llarg dels anys i crec que el gran repte que tenim dins de la família és poder anar-nos adaptant a aquest canvis, tant si són els nostres com si són els dels altres membres familiars. Massa sovint tenim rols assignats i ens costa molt que se’ns accepti si no som la mateixa persona de sempre, la que han conegut de tota la vida, la que ja els està bé... Això, però, penso que no passa només dins la família, sinó també en qualsevol altre cercle en el qual ens movem.

  1. R.: Hi ha una afirmació d’Anaïs Nin que es repeteix com un leitmotiv: «No veiem les coses com són, sinó com som». No existeix l’objectivitat?

M. V.: Ui, quina pregunta! No crec que l’objectivitat “pura” pugui existir. Sense ser-ne conscients, probablement, cadascú de nosaltres ho passa tot pel seu sedàs personal: creences, personalitat, educació, emocions, etc. Si poguéssim recordar el leitmotiv de l’Anaïs cada cop que topem amb realitats que ens fan patir, que ens fan enfadar o que no ens abelleixen, tal vegada podríem viure sense tanta angoixa i podríem relativitzar-ho tot una mica més.
I, pensant-ho bé, com són les coses, de veritat, si tots les veiem, les sentim i les vivim de forma diferent?

  1. R.: També hi juguen un paper important la veritat i la mentida. Sembla haver-hi una justificació de la mentida amb què Anaïs Nin va embolicar la seva vida...

M. V.: L’Anaïs va triar molt conscientment fer de la seva vida una mentida creïble. I ho va fer perquè coneixia la veritat que li tocava viure i acceptar-la li era massa dolorós. Va ser una decisió valenta que va mantenir fins al final dels seus dies. És clar que també, probablement, va ser una mica egoista en la seva coherència, ja que, pel camí, els seus enganys van ferir algunes persones que l’estimaven.

  1. R.: Tanmateix, a la Jana, la protagonista, no li val la mentida, sinó descobrir la veritat...

M. V.: La Jana no ha triat la mentida, com sí va fer l’Anaïs. Crec que per poder rebutjar la veritat, primer s’ha de conèixer, i això és el que vol fer la Jana. Qui sap si un cop sabuda, decidirà canviar la mirada i viure en la mentida, com l’escriptora! Això seria una segona part de la novel·la...

  1. R.: El diari, com a forma d’escriptura, és també clau en la novel·la: la Jana llegeix els diaris de l’Anaïs Nin, i ella mateixa escriu un diari, que va conformant la matèria narrativa de la novel·la. Per què heu elegit aquest gènere?

M. V.: Primer perquè és un gènere que a mi m’agrada molt. I també, és clar, per aproximar-me al màxim a l’obra de l’Anaïs Nin, figura molt important en la novel·la. La mateixa Jana diu que vol fer-ho així, en forma de diari, per poder acostar-se més a l’Anaïs, sobre la qual ha de fer la recerca.

  1. R.: També s’hi reflecteix un interès pel text teatral...

M. V.: Des de sempre he estat vinculada al món del teatre i la interpretació. Com a actriu, com a professora de dramatització i com a professora d’anglès. De fet la meva tesi doctoral tracta de com aplicar tècniques teatrals a l’ensenyament de les llengües estrangeres. I jo ho vaig posar en pràctica al llarg dels meus anys de docència.

  1. R.: La protagonista és una dona molt jove; parla i escriu una llengua que reflecteix uns hàbits i una mentalitat d’una generació diferent a la vostra. Com aconsegueix un/a autor/a posar-se en una altra pell?

M. V.: Les tècniques dramàtiques de les quals parlava abans m’ajuden molt a l’hora de crear els personatges dels meus relats. Intento posar-me «dins les sabates de l’altre» i imaginar-me’ls dalt de l’escenari. A banda, és clar, de fer la recerca pertinent de l’ambient, època, extracte social, etc., per on s’han de moure els personatges; talment com els treballaria si els hagués d’interpretar en una obra de teatre.

  1. R.: Per què opteu per la narració en primera persona i no per la d’una veu narradora omniscient?

M. V.: Perquè en triar de fer-ho en forma de diari, havia de ser, forçosament, en primera persona. Però també m’atrau molt que els protagonistes vagin descobrint juntament amb el lector el que va passant. Que ningú s’anticipi ni tingui «informació privilegiada».

  1. R. : L’acció va acompanyada d’un ingredient important de misteri, d’intriga, sap mantenir la tensió. Us interessa especialment el gènere negre?

M. V.: He de reconèixer que no soc una gran lectora de novel·la negra. Crec que, com se sol dir, la realitat supera, en escreix, la ficció, i això es pot veure molt bé en el meu llibre Entre dos fills, basat en un fet real. Per això, quan escric, començo sempre buscant en l’entorn més proper, per inspirar-me. I la majoria de vegades en tinc prou i de sobres per teixir una trama amb suficient misteri, tensió, intriga...

R.: Els fets que narra la novel·la s’esdevenen a Ciutadella de Menorca... Per què l’elecció d’aquest escenari?

M. V.: Tots tenim llocs amb els quals ens identifiquem i en els quals ens trobem bé. Per a mi, aquests indrets són Londres i Ciutadella. De Londres ja vaig escriure una novel·la: London is London, i ara tocava Ciutadella... A més, hi havia de sortir l’Anaïs Nin, perquè tant Ciutadella com l’escriptora, les vaig descobrir al mateix temps, als anys setanta, i sempre han anat de bracet, l’una de l’altra.

  1. R.: Diria que la convivència de diferents variants del català —l’estàndard peninsular i el menorquí— són un valor afegit important del text...

M. V.: No sé si són un valor afegit, però, a mi, se’m faria molt estrany situar una novel·la a Menorca i no fer parlar els personatges de l’illa en la seva variant del català. Aquest és un aspecte amb el qual he volgut ser molt curosa i sortosament he trobat en amigues i veïnes menorquines molt bones «mestres» que m’han ajudat a que pogués reflectir fidelment la seva llengua. I és una llàstima que els diàlegs només es puguin llegir, i no sentir, perquè la musicalitat del menorquí és una meravella!

  1. R.: Teniu algun nou projecte literari en marxa?

M. V.: Sempre estic escrivint coses i fent gargots a les llibretes... Ara mateix tinc una novel·la al cap i espero asseure’m ben aviat davant de l’ordinador per començar a posar fil a l’agulla...


A. R.: Moltes gràcies per la vostra atenció.