MICRO-RELATS per Núria Mirabet i Cucala

divendres, 5 d’agost de 2016

NÚRIA MIRABET I CUCALA 

ESTUDIS: Llicenciatura en Filologia Catalana (UAB).
LENGÜES ESTRANGERES: Alemany, Francès, Italià, Txec AUTORS TRADUÏTS: Johann Wolfgang Goethe, Molière, Carlo Goldoni, Pablo Picasso, Luigi Pirandello, Anne Clément, Karel ČAPEK, Doris Dörrie, Karel Jaromír Erben, Georges Feydeau, Bohumil Hrabal, Ismaïl Kadaré, Marc Levy, Waltraut Anna Mitgutsch, Johann Nestroy, Olivier Weber.
PREMIS: “Vidal Alcover” “Ciutat de Barcelona”

http://www.escriptors.cat/autors/mirabetn/ 









MICRO-RELATS


RÈTOLS
Quan van sortir de les cases respectives van veure que havien suprimit el rètol del carrer, van continuar caminant. Tots, tots els rètols de la ciutat havien desaparegut. Estaven desconcertats. S’havien de trobar. Tenien una cita amorosa. S’atreien com un imant. Volien arribar a l’hora. Caminaven i caminaven i cada cop se sentien més angoixats. Quan demanaven a algú que els indiqués el camí, les explicacions eren complicades i confuses. Avançaven a l’atzar. La casualitat va fer que al cap de moltes hores el seu camí es creués.

BLOW-UP
Era a una ciutat estrangera. A l’hora de sopar vaig veure un restaurant a la banda dreta d’una plaça. Hi vaig entrar. Em vaig asseure a l’única taula lliure. El cambrer va acostar-se’m. Amb les mans buides va fer el gest de donar-me la carta. Al cap d’una estona va tornar. Em va posar un got i uns coberts inexistents. Vaig mirar les persones del meu voltant. Vaig veure que mimaven els moviments de menjar i beure. Vaig sortir del restaurant. L’endemà vaig tornar a la plaça. A mà dreta hi havia un parterre i una filera d’arbres.

EL DIT
Li havia agafat el dit amb tanta força que li hauria costat trencar aquell lligam. La fascinava el cos indefens, menut i rodanxó del seu bebè.  L’olorava, l’acariciava amb els ulls i amb les mans, li deia paraules a cau d’orella. Tenia la certesa que ell li reconeixia l’olor, el cos, els passos, la veu quan li cantava i el  gust de la llet.

LES GLICINES
Avançava eixugant-se la suor del front amb un mocador ja xop. Anava molt en compte amb  els semàfors, només travessava quan acabaven de posar-se verds. Caminava lentament, arrossegant els peus. Desitjava arribar ben aviat al parc per asseure’s al banc sota l’ombra de les glicines i  assaborir el cúmul de records que li venien al cap.

DESPRENIMENT
Quan la metgessa el va cridar feia molt poc que estava assegut a la sala d’espera. Duia unes ulleres fosques. Tenia problemes de visió. Després d’un primer examen la doctora li va dir que hauria d’anar a urgències perquè li semblava que tenia un despreniment de retina. A l’hora d’acomiadar-se ella li va preguntar per la dona. Els ulls se li van enllorar. Feia tres dies que se n’havia anat de casa. Només li havia deixat una nota.

AGULLES
Sempre de pressa. Sempre amb estrés. Ja hauries de ser fora de casa. T’has de canviar de pantalons. Ara tenen la vora desfeta! Agafes la capseta de les agulles de cap. Totes per terra. Les has de recollir, no fos cas que algú se’n clavés una. T’hi entretens, primer agafes les que estan apilades, després les del voltant, al final repasses ben bé tot el terra. Aixeques els ulls, veus el cel i t’embadoques amb la pausada transformació dels núvols, mires el goig que fan les plantes de la terrassa i et poses a divagar, surts i te les contemples amb calma, en lligues unes quantes, treus flors pansides, fulles seques, somieges. Tornes a entrar i veus els pantalons. Mires el rellotge. Li han caigut les agulles.

POR
Tinc por. Tinc molta por. Tinc moltíssima por. Per què em volen mal? Ara aquesta dona em segueix, hauré de buscar un estratagema per despitar-la. Haig de canviar d’autobús, fan torns per vigilar-me. No puc agafar el metro, és massa perillós. Si em controlen, haig de canviar de bar. Els senyals: ahir vaig veure l’home que m’ha de matar, en un bar es va treure el barret davant meu. Sé quan és hora de tornar a casa, quan algú porta unes claus a la mà. No sé si allí també em volen mal. Els colors: qui porta alguna cosa de color verd em vol salvar, cal que el segueixi, l’haig de seguir. Als semàfors el verd obre el pas. Haig d’allunyar-me de tots els que porten una cosa vermella. El groc és segur, els taxis són grocs i negres. No ho sé interpretar tot. El diari em dóna pistes. No entenc per què no em volen escoltar els mossos d’esquadra. No sé desxifrar el ritme d’aquesta persecució. Tinc por. Tinc molta por. Tinc moltíssima por.

AIGUA
M’agrada sentir els salts d’aigua, el rierols de muntanya, les fonts que ragen contínuament, la remor de l’aigua al bany, a la cuina, també quan va omplint un got,  m’agrada el seu gust. Les llàgrimes són salades com el mar, el ritme de les onades m’asserena. M’agraden els rius amples com aquest, ara l’abric és com una esponja que es va impregnant d’aigua, m’està portant al fons, al fons més profund.

MEGAFONIA
De petit va anar a un gran fira amb els pares i els germans. De cop es va trobar sol i no va saber cap a on tirar. Es va sentir trist, perdut i desvalgut. Una altra família el va veure i el va portar al punt de megafonia. Van dir el seu nom. Van arribar el seu pare i la seva mare que s’havien separat. Ella pensava que era amb ell i ell que era amb ella. D’adult també se sent trist, perdut i desvalgut, però no hi ha servei de megafonia.

PLOR
El cel plorava. A la terra plovia. L’aigua arrossegava tot el dolor cap a la profunditat de l’oceà. El diluïa. El cel havia plorat. A la terra havia plogut.

FOC
I cridava i cridava amb la cara desencaixada  «Foc!» «Foc!» Tots el miraven esverats. El van ficar dins d’una banyera  amb aigua freda. De cop li va baixar la febrada.

LA DUTXA
Quan se li va acabar l’atur va tornar a casa del seu pare. Un matí quan va entrar al bany va veure sota la dutxa la noia amb qui feia poc havia passat la nit.