Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951).
Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la
Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió
organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents
–Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia),
Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras
Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros,
Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres
publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia
alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí
amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos
(2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos
blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La
tertulia literaria de Anna Rossell.
VIDES SILENCIOSES I SILENCIADES, UN TESTIMONI
Maria Campbell
Mestissa
Traducció de Marta Marín-Dòmine
Club Editor, 2020, 218 pàgs.
Mestissa
Traducció de Marta Marín-Dòmine
Club Editor, 2020, 218 pàgs.
Un llibre valuós i valent, aquest de Maria Campbell. Valuós, perquè és testimoni d’una vida que en representa moltes i retrata àmpliament un paisatge devastador de la història del colonialisme. Valent, perquè qui escriu ho fa amb pregona sinceritat. Tenim davant, doncs, un llibre que relata una vida silenciosa i silenciada, que és la de molts.
La història d’aquest testimoni es repeteix malauradament com un malson arreu i no es dona a conèixer com caldria en justícia. L’autora ho sap, i sap que la voluntat de deixar-la documentada comporta honradesa si es vol autèntica. I no hi ha dubte que rememorar una vida extremament difícil és alliberador, però també és un procés dolorós. I és valent perquè posa al descobert passatges íntims personals que no sempre són còmodes de compartir quan qui escriu en primera persona és la protagonista de la vida que relata.
Conscient dels patiments i la injustícia a què estan sotmeses les comunitats índies i mestisses dels territoris colonitzats, Maria Campbell (1940, Saskatchewan, Canadá), d’ascendència escocesa, francesa i indígena, va voler dedicar la seva vida a la causa de donar-los a conèixer i reivindicar la cultura i els drets anorreats de la comunitat aborigen. La pedra fundacional d’aquesta voluntat la posà escrivint aquest llibre, que, publicat el 1973 en la llengua original, esdevingué clau per a la literatura indígena canadenca.
La història d’aquest testimoni es repeteix malauradament com un malson arreu i no es dona a conèixer com caldria en justícia. L’autora ho sap, i sap que la voluntat de deixar-la documentada comporta honradesa si es vol autèntica. I no hi ha dubte que rememorar una vida extremament difícil és alliberador, però també és un procés dolorós. I és valent perquè posa al descobert passatges íntims personals que no sempre són còmodes de compartir quan qui escriu en primera persona és la protagonista de la vida que relata.
Conscient dels patiments i la injustícia a què estan sotmeses les comunitats índies i mestisses dels territoris colonitzats, Maria Campbell (1940, Saskatchewan, Canadá), d’ascendència escocesa, francesa i indígena, va voler dedicar la seva vida a la causa de donar-los a conèixer i reivindicar la cultura i els drets anorreats de la comunitat aborigen. La pedra fundacional d’aquesta voluntat la posà escrivint aquest llibre, que, publicat el 1973 en la llengua original, esdevingué clau per a la literatura indígena canadenca.
Fotografía extreta de La Veu dels Llibres
L’autora, que té trenta-tres anys en el moment que comença a escriure el llibre, ens narra la seva vida des que la memòria de la seva infantesa l’hi permet. La seva família, nombrosa com tantes altres del seu entorn, és feliç malgrat les enormes dificultats a què es veu abocada per subsistir. La Maria, la més gran dels vuit germans, té dotze anys quan mor la mare després de l’últim part (abans n’havia perdut tres en tres anys). Aquesta circumstància determinarà definitivament l’existència de la Maria, que, a partir d’aquest moment, anirà a la deriva.
La pobresa, que davallarà encara en grau fins esdevenir extrema, és una constant que determinarà el destí de la família, sense cap esperança de sortir-se’n, i que farà més insuportable l’existència per a una dona, exposada encara més a la violència. La misèria, la causa de tots els mals, sumada a la ignorància de la justícia blanca envers indis i mestissos, fa una combinació explosiva que desencadena una corrua de mals que assolaran aquestes comunitats: persecució, discriminació i exclusió, burles, prejudicis, assetjament escolar, amenaça d’esquinçament familiar per part dels serveis socials, alcoholisme, drogues, violència, violacions i prostitució. Tot plegat una amalgama de fatals adversitats provocades, que equival al genocidi per part de les autoritats colonials. Davant d’aquest mur insalvable s’obre, com un moment miraculós, una guspira de llum quan semblen quallar alguns moviments d’associacionisme polític dels exclosos per defensar els seus drets. Tanmateix aquesta esperança s’esvaeix abans de consolidar-se.
Però l’escriptura de Campbell no destil·la ni una espurna de melodrama; la seva narració és lúcida i despullada de lamentacions inútils. Qui escriu sap que el que compta és la perseverança i la lluita aferrissada envers l’objectiu clar de revertir, o si més no redreçar, una situació que sembla impossible de canviar. Perquè la Maria Campbell se’n va sortir malgrat tot. Probablement hi va ajudar molt la influència que va exercir sobre ella la besàvia Cheechum, una dona sàvia a la qual l’autora se sentia molt unida per la seva clarividència, la seva fortalesa i els seus consells. La besàvia, que va conviure amb la família fins poc després de la mort de la mare, representà per a ella un model a seguir.
El llibre es clou amb un postfaci de la traductora Marta Marín-Dòmine, profesora i especialista en estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a Ontàrio, Canadà, i directora del Centre for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat. El postfaci, que duu el transparent títol Perquè sapigueu què és ser una mestissa en el nostre país, dona una visió panoràmica històrica de la colonització al Canadà i dels seus efectes devastadors.
Maria Campbell va esdevenir activista en defensa dels drets de la gent indígena i mestissa i un punt de referència per a artistes i creadors joves canadencs. Autora de contes per a nens métis (grup ètnic del Canadà, resultat de la mescla d’europeus amb els amerindis de les Primeres Nacions), traductora de la narrativa oral en cree (llengua ameríndia amb el nombre més gran de parlants al Canadà) a l’anglès, ha recuperat la història i les tradicions métis fent recerca a les universitats de Saskatchewan, Manitoba i Alberta. Autora d’altres llibres i obres de teatre, participa activament en audiovisuals i programes de ràdio com a guionista o posant veu en llengua cree.
El llibre s’ha publicat també en espanyol de la mà de l’editorial Tránsito, en traducció de Magdalena Palmer.
La pobresa, que davallarà encara en grau fins esdevenir extrema, és una constant que determinarà el destí de la família, sense cap esperança de sortir-se’n, i que farà més insuportable l’existència per a una dona, exposada encara més a la violència. La misèria, la causa de tots els mals, sumada a la ignorància de la justícia blanca envers indis i mestissos, fa una combinació explosiva que desencadena una corrua de mals que assolaran aquestes comunitats: persecució, discriminació i exclusió, burles, prejudicis, assetjament escolar, amenaça d’esquinçament familiar per part dels serveis socials, alcoholisme, drogues, violència, violacions i prostitució. Tot plegat una amalgama de fatals adversitats provocades, que equival al genocidi per part de les autoritats colonials. Davant d’aquest mur insalvable s’obre, com un moment miraculós, una guspira de llum quan semblen quallar alguns moviments d’associacionisme polític dels exclosos per defensar els seus drets. Tanmateix aquesta esperança s’esvaeix abans de consolidar-se.
Però l’escriptura de Campbell no destil·la ni una espurna de melodrama; la seva narració és lúcida i despullada de lamentacions inútils. Qui escriu sap que el que compta és la perseverança i la lluita aferrissada envers l’objectiu clar de revertir, o si més no redreçar, una situació que sembla impossible de canviar. Perquè la Maria Campbell se’n va sortir malgrat tot. Probablement hi va ajudar molt la influència que va exercir sobre ella la besàvia Cheechum, una dona sàvia a la qual l’autora se sentia molt unida per la seva clarividència, la seva fortalesa i els seus consells. La besàvia, que va conviure amb la família fins poc després de la mort de la mare, representà per a ella un model a seguir.
El llibre es clou amb un postfaci de la traductora Marta Marín-Dòmine, profesora i especialista en estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a Ontàrio, Canadà, i directora del Centre for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat. El postfaci, que duu el transparent títol Perquè sapigueu què és ser una mestissa en el nostre país, dona una visió panoràmica històrica de la colonització al Canadà i dels seus efectes devastadors.
Maria Campbell va esdevenir activista en defensa dels drets de la gent indígena i mestissa i un punt de referència per a artistes i creadors joves canadencs. Autora de contes per a nens métis (grup ètnic del Canadà, resultat de la mescla d’europeus amb els amerindis de les Primeres Nacions), traductora de la narrativa oral en cree (llengua ameríndia amb el nombre més gran de parlants al Canadà) a l’anglès, ha recuperat la història i les tradicions métis fent recerca a les universitats de Saskatchewan, Manitoba i Alberta. Autora d’altres llibres i obres de teatre, participa activament en audiovisuals i programes de ràdio com a guionista o posant veu en llengua cree.
El llibre s’ha publicat també en espanyol de la mà de l’editorial Tránsito, en traducció de Magdalena Palmer.
© Anna Rossell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://www.facebook.com/annarossellliteratura
0 Comentaris