CRÍTICA LITERÀRIA: El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet, de Víctor Pàmies i Isidor Marí, per Anna Rossell

 

Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.



UNA CONTRIBUCIÓ A LA LLENGÜA CATALANA, CADA COP MÉS AMENAÇADA.

Víctor Pàmies i Isidor Marí
El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet
Institut d’Estudis Eivissencs, 2021, 184 pàgs.

 

 

Hi ha llibres que són una festa. Ho són doblement, en la mesura que el seu contingut ens proporciona plaer i gaudi i també perquè suposen una celebració important. Aquest ho és en aquest doble sentit. Perquè El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet és una contribució urgent i necessària a la llengua catalana, cada cop més amenaçada.

Víctor Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, i Isidor Marí, professor de la Universitat de les Balears i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens fan amb aquesta publicació un autèntic regal. Perquè, per bé que Isidor Macabich ja hagués reproduït en els anys seixanta del passat segle aquest refranyer en els seus volums intitulats Historia de Ibiza. Costumbrismo (1960) i Historia de Ibiza, 2 (1966) respectivament, sense fer esment de l’autoria del recull, com ells mateixos senyalen, Pàmies i Marí no només restitueixen públicament el mèrit degut a Antoni Juan Bonet, sinó que també corregeixen i atorguen al refranyer el just lloc que li correspon. Perquè un refranyer no és una qüestió de costumbrismo.

L’origen més antic de la publicació dels refranys sembla remuntar-se a la revista Ibiza, que, en entregues desiguals, els va anar incloent als seus números entre els anys 1944 i 1957, agraint-ne la cessió a Antoni Juan Bonet i afegint com a recull diferenciat, sota la rúbrica de Refranes Marineros, un altre grup, que Pàmies i Marí inclouen també en el seu llibre, fent-hi constar (RM). Les fonts i/o la metodologia de recopilació d’Antoni Juan Bonet s’ignoren, com tampoc se sap si els Refranes Marineros formaven part o no del conjunt que Antoni Juan va cedir a la revista.

El llibre aplega en total 850 refranys, dels quals només 67consten, com a propis d’Eïvissa, al Diccionari català-valencià-balear (DCVB), d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll (Palma: Ed. Moll, 1930-62). No cal dir, doncs, que aquesta restitució i divulgació del refranyer és una aportació més que memorable. Divulgació també, pel fet que els autors faciliten el coneixement i l’ús dels refranys per la metodologia que empren, dotant el llibre d’una utilitat pràctica, que contribueix a facilitar-ne la recuperació viva.

El refranyer que es publica ara té, a més, l’avantatge que agrupa els refranys classificant-los temàticament —la qual cosa evidencia quins són els àmbits temàtics preferits per la saviesa popular que els crea— i n’explica el significat, perquè no sempre és evident (en alguns casos fins i tot els autors han d’aventurar una hipòtesi d’interpretació). El llibre conté també la relació completa per ordre alfabètic, al final.

No cal dir que el refranyer aplega refranys propis d’Eivissa, però no exclusivament. El lector en trobarà que s’empren o s’han emprat en les altres illes balears, com també a qualsevol altre territori de llengua catalana.
v
Una aportació afegida és l’apartat que el llibre dedica a la figura d’Antoni Juan Bonet, la biografia del qual era desconeguda, i la referència que fan a antecedents històrics de «diccionaris i reculls d’adagis i refranys fets anteriorment a les Illes (la majoria fets a Mallorca o a Menorca). Molts d’ells actualment [...] accessibles a través de còpies escanejades per diverses entitats» i a altres més moderns.

Una memorable labor filològica.

De Elizabeth von Arnim se han publicado en español Principio del formulario



© Anna Rossell

https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern

http://www.annarossell.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern

https://twitter.com/Raboliut





Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris