"Un roig intens de llum", recull de poemes de Mercè Amat

Mercè Amat Ballester, professora de Filosofia, diplomada en Ciències Religioses, escriptora i poeta barcelonina. Membre de l’Associació de Relataires en Català, el Projecte Minerva de dones creadores gracienques, la Coral Interreligiosa “Per la Pau” d’AUDIR-UNESCO, el Col·lectiu d’Artistes de Sants i les associacions literàries ebrenques Poetes de l’Ebre i Poemes al vent. Vocal de l’ONG barcelonina Poesía en Acció. Imparteix classes de Filosofía a l’escola “Sant Josep” de Barcelona i és autora de l’obra Ètica per a la Secundària i coautora del Filosofia i Ciutadania per al primer curs de Batxillerat (ed. Edebé). Forma part del grup de poetes que coordina el Festival de Poesia religiosa i transcendent de Barcelona, impulsat pel poeta lleidatà Jordi Pàmias.
El seu poemari A recer de les ventades (Edicions Xandri, 2015) ha rebut diverses ressenyes publicades en revistes (Núvol, Lo Càntich, La Náusea, Las nueve muses, Realidades y Ficciones, Bearn, etc.) i diaris digitals (Eixdiari.com).
La Llum, endins escrita (2017),Llums del Delta (2020) i Cants d’Esperança (2020), són els seus últims treballs d’autoria col·lectiva.Va participar en el 16è Festival Nacional de Poesia 2016 a Sant Cugat (Barcelona).Té poemes publicats en llibres d’autoria col·lectiva, molts d’ells de caràcter solidari: I Antologia Ágora poètica (2010) de l’Associació Luz de Luna, Versos y relatos con Rett (2015), Poesía Plàstica (2016) del Col·lectiu d’Artistes de Sants, 50 Poetes de la Terra (2018), Som amb tu (2017), Lletres blaves per l’autisme (2017), diverses obres de l’ARC en benefici de la Marató de TV3 -Paraula d’Espriu (2013), Somnis Tricentenaris (2014), Per la vida, arts i lletres solidàries (2018), Són pocs, Som molts (2019)-,antologies anuals de Poesia Solidària de l’ONG Poesia en Acció i de les associacions literàries tarragonines, Poetes de l’Ebre i Poemes al Vent.
Col·labora en exposicions multidisciplinars que fan dialogar el mot poètic amb altres llenguatges artístics (pintura, ceràmica, música, fotografia, etc.). Actualment treballa en diversos projectes amb altres artistes.
Participa en recitals poètics arreu de Catalunya.
És membre del jurat del Concurs de Microrelats que organitza cada any l’Associació de Relataires en català.
Amb el Centre Edith Stein ha treballat en projectes artístics a l’Espai von Balthasar, impulsats per la Pastoral Universitària de l’Arquebisbat de Barcelona, com a membre del grup “Art i Espiritualitat”. També, al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). Aquest any 2020, convidada per 0_Lumen_BCN, ha participat en la recitació poètica i musical amb altres artistes a la Parròquia Sant Pere de Puel·les de Barcelona.
El poema El nostre amor rep l’accèssit de la Flor Natural als Jocs Florals de Ciutat Vella de Barcelona, l’any 2014. El recull Poètica d’Enyor, al VI Certamen Poético de l’Associació Luz de Luna (2013), i la poesia L’ànima i l’avenir, al I Concurs Literari (2012) organitzat pel Centre d’Estudis Humanistes Noesis, van ser obres finalistes.

 

RECULL DE POEMES

Ha passat el temps més fosc.
No hi ha distàncies.
Un roig intens de llum, perviu
enmig del cel d’un balu encès encara.
A terra, damunt la fullaraca seca
i més amarga, un bri verd de vida intacta.

Sense trampes em despullo entre paraules
i persegueixo noms en uns camps erms.

La vida guanya.

Inquiets, els sentits mosseguen
la consciència per emplenar-la de terra,
i ella, llavors s’alça amb la copa d’anhel i desig.
La irrupció de l’alba, va creixent-li
endins mentre les hores semblen volar
volar plenes de rosades que cremen.


 

RETALL D’AMOR

Ets far i camí i l’aire
d’unes espelmes que bufen al meu damunt.
Oscil·lant claror
que treballa indeleble la nit més fosca meva.



ÉS PEL COS


És pel cos
que la vida et vesteix i t’emplena
de terra que respira només aire lliure, l’oxigen.

És pel cos
que, en tu, els clars de lluna nien i et sembren
els ulls, les mans, la veu i el pit.

Ets,
el bri verd d’un tacte tendre
enmig de col·lisions no sempre amables
ni tan sinceres ni tan justes.

Ets,
per un cos que la vida et vesteix
el que mai et será pres.



PAISATGE


Què ho fa que torno a néixer
enmig d’aquest jardí de flors, plantes i dolls d’aigua?
Què ho fa que torno a beure
la fosca de l’estany i alhora puc
nodrir-me d’un temps primaveral
que es vessa pel meu cos tan avesat a envellir ara?

Em plouen els colors a la mirada
i, al vol, els empasso gola endins.
Esclats de llum plens de rosada
amb què de nou reescric
el gest tan bell d’aquest paisatge:
el traç fratern entre tu i jo i tots els altres.



RETALL DE VIDA


En mi duc el que he viscut, calladament.
També el que m’han pres, no fou i la ingratitud amarga.
Tot això ho duc com un cargol
entestat en fer camí
per la soledat del bosc i els fonolls de vida silvestre.

El meu cos, ple de món,
l’impregnen les aromes d’apostes
i conjurs que entre drames i juguesques
vaig fer amb un temps massa silent.

Ara, en un moment d’encert,
de cop aturo el pas
i alço davant vostre una copa, la més alta,
i lentament empasso el seu beuratge
-sort en tinc dels cants meramellosos sels déus.