CICLE DE CRÍTICA LITERÀRIA: PRESÈNCIA DEL NACIONALSOCIALISME I EL FEIXISME ITALIÀ A BARCELONA. CRÒNICA GRÀFICA, per Anna Rossell


Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit- . Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises (España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell http://annarossell.blogspot.com/



PRESÈNCIA DEL NACIONALSOCIALISME I EL FEIXISME ITALIÀ A BARCELONA. CRÒNICA GRÀFICA




Mireia Capdevila i Francesc Vilanova
Nazis a Barcelona.
L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945).
L’Avenç, ​​2017, 229 pàgs.






La garantia de qualitat que ofereix la llarga tradició de publicacions sobre la història de Catalunya el segell editorial L’Avenç es palesa un cop més en aquesta publicació coeditada per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer. Tal com anuncia el seu títol, el llibre és una crònica gràfica sobre tot de la presència nacional-socialista a la Barcelona de la postguerra, però també conté un capítol relatiu al feixisme italià i la seva relació amb la ciutat comtal.

Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, tots dos especialistes en història contemporània en són els autors. Han publicat múltiples llibres i articles de la seva especialitat, i són, a més, membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB), i coordinadora de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer —Capdevila—, i professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer i membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF) —Vilanova—.

La curosa edició de Capdevila i Vilanova ens posa a les mans una àmplia exposició fotogràfica, de la qual ells en són els curadors, una exposició molt ben acompanyada, no només per les explicacions dels detalls de les fotografies sinó també pels textos que els historiadors amplien per contextualitzar-les, col·locar cada moment del conjunt en el marc temporal que el va acollir i donar així al visitador-lector una visió històrica més panoràmica.

La relació de continguts donarà al futur visitador-lector una idea de què hi trobarà: Introducció, La Segona Guerra Mundial a Catalunya: la presència de nazis i feixistes; El gran amic, l’Alemanya nazi; El feixisme italià a la ciutat; La Barcelona franquista, entre la germanofília i la neutralitat; Una guerra de paper: informació i propaganda; Llegir i veure la guerra des de Barcelona; Epíleg: Comiat a Adolf Hitler i a l’Alemanya nazi; Nota sobre els autors i Índex d’arxius.  


L’extensa selecció de material gràfic que els autors han extret de la corrua d’arxius fotogràfics de què s’han servit (vint-i-dos) evidencia l’estreta relació que el franquisme va mantenir amb els seus correlatius ideològics europeus, malgrat la seva oficial neutralitat, i posa de relleu que el nacional-socialisme es va servir dels escenaris que li oferia el seu coreligionari espanyol per fer visible a l’exterior l’esplendor nazi que, sobre tot en els anys centrals de la Segona Guerra Mundial —1940-1943—, volia exportar. Així l’intens intercanvi i les recurrents visites d’autoritats nazis a Barcelona van servir preferentment a dues finalitats: mostrar la grandesa d’Alemanya sota el poder de l’esvàstica i cohesionar la colònia alemanya nazi, que vivia a la capital catalana i seguia fidelment el calendari de festivitats, que celebrava amb gran pompa als llocs més emblemàtics i cèntrics de Barcelona (Ascens de Hitler al poder, Dia dels herois caiguts, Aniversari del Führer, Festa Nacional del Treball, Dia de Gràcies a Déu per la Collita i Dia dels Caiguts pel Moviment Nacional-Socialista —en referència al putsch de Múnic del 1923—).


Cal remarcar que, en aquesta intenció propagandística del nazisme a Espanya, els autors ens diuen que «Barcelona va concentrar el gruix del poder nazi i italià a terres catalanes; havia de ser redimida de la seva ànima “rojo-separatista”». Així doncs el llibre pren un relleu més important encara perquè esdevé l’aparador més gran, l’exponent per excel·lència de la presència nazi a Espanya.

Segons ens mostren a bastament les fotografies, entre 1939 i 1945 van ser molts els dirigents alemanys que varen visitar Barcelona pels més diversos motius (professionals, polítics, institucionals o festius), però també científics i acadèmics, com el jurista Carl Schmitt, un dels ideòlegs fonamentals de la doctrina jurídica del nacional-socialisme alemany o l’hispanista de renom internacional Karl Vossler; el cap nacional dels Estudiants del Tercer Reich Adolf Scheel o el cap del partit nacional-socialista alemany a Espanya Hans Thomsen; també l’ambaixador d’Alemanya a Espanya Eberhard von Stohrer, i Ruth Moll, cap del Departament d’Assumptes Espanyols, Italians i Sud-americans del partit nacional-socialista alemany, entre altres. Aquestes visites van disminuir sensiblement a partir del 1943, quan el conflicte bèl·lic va començar a canviar el seu curs a favor dels Aliats.

És rellevant pel seu significat simbòlic el fet que moltes d’aquestes autoritats eren conduïdes per interès turístic i ideològic a Montserrat (les Joventuts Hitlerianes —maig de 1941 i novembre de 1943—, l’ambaixador d’Alemanya a Madrid, Hans Dieckhoff, el 24 d’octubre del 1943), o bé tenien l’abadia de Montserrat com un dels objectius de la seva visita per una altra raó. Aquest fou el cas de Heinrich Himmler, Reichsführer de les SS i un dels principals líders nazis, qui, l’octubre de 1940 va pujar al monestir per motius no del tot clars, que alguns relacionen amb l’Institut Ahnenerbe —Societat per a la recerca i l’ensenyament de l’herència ancestral alemanya—, una societat pseudocientífica i esotèrica al servei de la ideologia del partit, que sostenia la teoria que el Sant Graal estava ocult a l’abadia de Montserrat, per bé que els autors del llibre qüestionen que fos aquesta la intenció de Himmler.

En el cas d’ Espanya-Itàlia, amb més afinitats encara que amb el nacionalsocialisme alemany, la relació va ser fluïda entre 1939 i 1943. Les visites a Barcelona per part d’autoritats militars i de representants de les institucions juvenils femenines del Fascio italià van sovintejar, i l’intercanvi cultural a través de l’Institut Italià de Cultura va ser intens. L’amistat hispano-italiana tenia per objectiu «visualitzar una suposada doble hegemonia italo-espanyola al Mediterrani occidental» i, més endavant, «que no traslluïssin les dificultats i desastres bèl·lics del règim feixista». I com ja dèiem en el cas alemany, també aquests visitants varen retre visita a Montserrat (30 de juny del 1939).

Les fotografies no només mostren personalitats, exteriors d’edificis o actes festius amb els seus protagonistes, sinó també altres documents il·lustratius, com per exemple minutes de restaurant, mapes dels avanços i retrocessos dels nazis i italians en la guerra, portades de llibres i diaris significatius o cartells de propaganda ideològica. Els textos explicatius incorporen sovint cites textuals dels diaris de l’època, que donaven la notícia de l’esdeveniment corresponent.

L’epíleg, intitulat, Comiat a Adolf Hitler i a l’Alemanya nazi, resumeix el posicionament oficial de Franco davant de la mort per suïcidi de Hitler i els esforços franquistes a negar el progermanisme franquista un cop acabada la guerra, l’any 1945.

El llibre ve introduït per dos mapes de la ciutat de Barcelona amb indicacions dels llocs on estaven ubicats els centres oficials i de recepció nazis, feixistes i franquistes que, com una instantània, ens permeten fer-nos càrrec de la importància de les institucions culturals nazis assentades a la ciutat comtal i completat amb una relació de tots els arxius consultats.



© Anna Rossell
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://www.facebook.com/annarossellliteratura

Publica un comentari

0 Comentaris