El particular mon de Joan lluís Sagués

Fotografia de Sergi G. Oset
Joan Lluis Sagués Alvarez

Joan Lluís Sagués Álvarez (Manresa, 1966) és l'autor del llibre GRTL, publicat a l'abril del 2016, abans cambrer, abans i mitjançant universitari d'història i estudiant de biblioteconomia i fins fa poc llibreter a l'antiga Contenciós poscavourià de Manresa.













Primer capítol del nou text e,? (ecomainterrogant) / THE CITY DIARY 2008"

"Nascut al 66, fill d'un fill de pagesia i ciutat morta i una catalana de primera generació i d'Almeria. Criat fins a l'època del compressor d'ous a diversos pobles de verges florides destacant l'última, pintada en la paret que un dia va ser blanca d'un edifici blau. Acadèmicament passà per tres egebés, un efepé, dos instituts, un bar de cantonada austeriana, una estació d'autobusos, un accés de biblioteconomia i una via a la història a partir dels 25 anys; ara visc on la descendent de Benn posa les taules entre palés enamorats de blaus i reposen els ocells que busquen refugi a l'entrecuix. Un senyor passeja un gos vestit de ciclista i em llança un atac cap al bosc on els pits atapeïts en xandall reposen entre mallots grocs comprant alleujaments i substàncies. Ara és tal hora, Gottfried es barreja entre el préstec i les deveses, i jo cerco l'estranyesa, un cèrcol entre els cèrcols de psiquiatria i la geografia que m'assaona.


                                                                          1

Em vas cridar al cap de pocs dies de la mort del pare amagant la xicoteta polla dels teus 18, eixint de l'amagatall com per a reivindicar-te amb un cop de porta.


-cinq versos d'un inèdit per a una presentació:


Foster Wallace amb la xica de pèl rar.

Tom al saló de ball
dibuixant baralles a Finlàndia.

Al riu de Withman i Lorca
d'aigües dolses i vermelles.



Per fi t'escric, potser influït per Vila-Matas i els seus duets d'artistes, potser pensant en Scott i Hemingway i el bar on el segon dóna l'aprovació a la grandària del penis del primer. T'escric a tu, perquè, encara que no tenim un Bonaparte on conversar, ets l'artista amb la qual utilitzo més varietats diafàsiques encara que el context i el lloc siguin sempre els mateixos i perquè el meu nou text ja té un títol. Digues que et sembla. Una frase: "Un tirano de moco y pañal", en què penses?



Carey Mulligan singing New York, New York
(balconades amb les portes obertes
gessamins que perfumen mànigues
i un somni que fa figa
(excedint els marges
més enllà del llenç
...
les sabates de l'ancià
sóc
esperant l'anihilació del jo
gràcies a un tu
amb un tornavís a la mà:
per anciana vegada:
tirat en les roques
examinat el missatge
més que això, l'oració,
trencant el desig de
per i des de la
solució d'un dos x dos
sabent que existeix el quatre
més allà dels arbres que impedeixen el penya-segat


Ella contesta infanteses i senectuts

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris