Domingo Javier Sánchez Castelló neix a Barcelona el 19 de juliol de 1959.
Després de més de 30 anys dirigint un pròsper negoci de venda de discos ,
la revolució de les noves tecnologies i Internet trunca la seva carrera. Desposseït de sobte de la seva activitat principal se sumeix en un període
d'intromissió del qual surt re-inventat com a persona , després de molts dubtes
, alts i baixos i de superar el cop que va suposar quedar-se sense res .
A partir d'aquí i gairebé a manera de revelació comença a escriure de
manera amateur i autodidacta des de l'any 2004 , i a exposar la seva obra en
els diferents fòrums de poesia i prosa que s'ofereixen a Internet , rebent premis
i mencions pels seus mèrits en diversos d'ells com :
- El premi al relat "Més Llegit " a la secció " Relat Lliure " del concurs de Relats Curts organitzat per TMB de Barcelona , edició 2012 .
- Menció Honorífica al 23è Certamen Literari i de Poesia de Nou Barris a Barcelona , el 2011 .
- 1r premi del Certamen de poesia organitzat pel fòrum " Un passeig pels núvols " , el 2010 .
Actualment és membre del col · lectiu d'escriptors " El laberint
d'Ariadna " ( http://www.ariadna-web.org ) situat a Barcelona , en el qual participa
activament .
També col · labora amb " Poesia en Acció ", també de la capital
catalana , en els diferents maratons poètics anuals que organitza l'associació.
Darrerament l'hem pogut escoltar per les ones radiofòniques al programa de
poesia "Poesia en viu" de Mataró Ràdio dirigit per María José
Robledo i en "Perfum de silenci " secció poètica del programa "
Viu la vida dia a dia " de M. Lluïsa Aranaz amb la col·laboració del gran
poeta Eduard Miró , també de Mataró Ràdio.
La seva activitat i obra poètiques segueixen de manera imparable i paral ·
lela i ara comença , amb força , a deixar constància dels seus escrits de
manera impresa.
MOSTRA POÈTICA
DEL COR AL CERVELL
Del cor al cervell,amb prou feines un pas
o ni això,
el que has d'apropar-te.
Llenço fletxes enceses
assenyalant-te on estic,
poso coloms en els meus llavis
perquè vegis que arribes a una pau.
Apropa't a agafar-te d'aquest aroma,
a provar la febre que no baixa.
Vine fins al poema que ha fet fallida
d'un autèntic suïcida per l'amor.
No demoris, ja veus com estic
preparant per a la teva pell esmunyedissa
un ram d'algues.
Arriba't fins aquí
que t'ofereixo un zodíac
perquè escullis el que desitgis ser,
o bé, fins a una cambra fosca
on val tot
el que somies....
coneixeràs
i no ja de la meva gola, sinó dels meus llavis
una diferent gana,
una altra inesperada set.
Vine a la meva ombra, tu
el meu feix de llum
que sols "tu" ets el preferit pronom.
Puja al meu amor, via-riell secret
que et portarà fins als meus braços,
allà on el meu orgull i ofici
és, només: "Ser teu i res més"...
PER SER FELIÇ NO CAL GAIRE
La pols aixecada ens fa tancar els ulls,
dura una mica
i ens dol tornar a alçar-los
llavors, a l'estona
ens confessem
que dormint és com millor s'està
en tornar a casa
tenim els ulls sencers, ja només
per nosaltres dos.
Estem en aquesta edat en que ja no costa gens,
gens en absolut,
mirar-nos fixament.
Sabem que sempre ens anirem al llit junts
cosa que ni ens hem de dir,
mentre cerquem el nord per el capçal i per nosaltres
on ja és habitual
l'arribada de les tempestes.
Oh vent, siguis quin siguis
entra per les esquerdes, si vols
fes que tinguem els ulls sempre closos,
volem passar amb poc, ella i jo junts
només
i la mínima distància...
Somriures per saber tant;
fora s'escolten ja les xiulades
prenyades de partícules
de la mínima sorra d'altres caus
Som dos que, des d'un mateix interior
anem tancant els ulls
al mateix temps que a dintre
hem arribat fins a aquest quòrum de les ànimes
Oh, tancar els ulls, ara
quan és més aquest batec
i per ser feliç
no cal pràcticament gaire.
(SENSE TÍTOL)
Soc de l'estirp de l'aigua
que envia ones a tota adreça i platja
per trobar-te, per arribar a tu
com sigui
i així vegis
que no es de fusta tota barca.
