Em disposo a presentar una sèrie d'articles dedicats a el concepte de conspiranoia o dit amb una expressió una mica més ortodoxa, teoria de la conspiració. Es tracta d'un treball dedicat a presentar aquelles postures i conclusions que adopta la ciència o l'àmbit acadèmic sobre aquest concepte, i els fenòmens que li són afins.
Si bé la idea de conspiranoia no és aliè a la societat ni a la cultura popular, és curiós com una infinitat d'idees conspiranoiques passen per veritats per a una majoria de persones, encara que això no necessàriament es produeix amb les mateixes idees per a les mateixes persones, és a dir que el que és percebut com conspiranoia per a uns, no ho és per a altres.
He llegit en diversos articles i assaigs, i ho he escoltat en algunes conferències, i m'ha semblat sorprenent constatar que totes les persones som potencials víctimes si no víctimes directes d'una o diverses conspiranoies ja que la nostra confirmació de biaix, juga un paper fonamental a l'hora d'empatitzar amb idees que encara que ens semblen d'el tot lògiques, en realitat no ho són.
Malgrat el xocant que pugui semblar a moltes persones, no tot és opinable, el nostre dret a expressar-nos no pertoca a camps de molta especialització com el científic, no s'expressa fent públiques opinions sense el suport necessari, o parlant d'allò en el que no tenim el suport de el coneixement, o d'un suport acadèmic. El context de les opinions és molt important en aquest sentit, no és el mateix xerrar col·loquialment amb una persona en particular o expressar una opinió en un àmbit reduït, que fer-ho en un mitjà d'àmplia repercussió on aquestes opinions transcendeixen de la mera opinió a l' asseveració, donant lloc a males interpretacions o biaixos en la transmissió i en la divulgació de el coneixement científic.
Precisament per aquest motiu, raono en aquest treball els resultats o els estudis que s'han realitzat en l'àmbit científic i cito sempre les fonts perquè es puguin consultar. Aquest és un treball que pretén divulgar plantejaments que s'estudien en l'àmbit acadèmic, i per tant no és primera font d'informació o d'especulació llevat que s'indiqui expressament.
Des de certs ambients, sobretot els més afins a la conspiranoia, i en els últims temps en què la democratització de les tecnologies vinculades a el món de les comunicacions s'han anat imposant, es transmet una visió de la ciència que pretén presentar-la com un conjunt més de idees o opinions agermanades amb les opinions polítiques per posar un exemple, però això no és cert. La ciència, que es basa en el mètode científic com també exposaré aquí, no és opinable. Es tracta d'un corpus d'estudis realitzat per persones amb un profund coneixement i molta especialització en els seus respectius camps. Homes i dones que consagren les seves vides a èxits acadèmics, teòrics i experimentals.
Així, neixen conceptes com pseudociencia o ciència oficial. Això és fal·laç. No hi ha cap pseudociència de la mateixa manera que no existeix la «pseudofé». La ciència és un sistema en si mateix, o si es vol una manera d'usar el pensament, és a dir, o es creu o no es creu, o se sap o no se sap, no existeix el «pseudosaber».
El mètode científic és un complex sistema d'estudi que inclou la teorització i l'experimentació, i que està en constant revisió per moltes persones de tot el món. Sovint, la ciència cristal·litza en una cosa que coneixem com tecnologia, i aquesta està present en la nostra vida quotidiana d'una manera decisiva.
Gràcies a la ciència, es curen molts tipus de càncer, es viatja per a tot el món, la humanitat esta comunicada, s'ha eradicat la poliomielitis a Àfrica (des del 25 d'agost de 2020 i gràcies als programes de vacunació) i coneixem aspectes de la natura que ens semblaven impossibles fa tot just cent anys.
La conspiranoia com veurem, és més propera a la creença que a l'saber, no és discutible, no és qüestionable, és militant i dogmàtica i sens dubte flirteja directament amb la religió, quan no és fruit d'alguna idea religiosa que ha estat mal interpretada, reinventada o directament robada.
En definitiva, aquest treball pretén exposar el que l'àmbit acadèmic reconeix sobre la teoria de la conspiració, exposant el que els divulgadors acreditats ens fan arribar a través dels seus treballs així com algunes idees que els propis grups afins a les teories conspiratives difonen sobre llurs seus creences.
Continuarà...
Totes les imatges estan extretes de https://www.pexels.com sota llicència lliure (https://www.pexels.com/ca-es/license/).
Cesc Fortuny i Fabré
https://radiografiadelaconspiranoia.blogspot.com
Em van néixer a Barcelona, mentre Morrison enviduava a Pamela. Vaig aprendre a domesticar harmòniques i a exhibir-les en circs de puces, on grans hierofantes em van mostrar el camí que porta a el gran forat. Amb ofici, paletes de la paraula m'han ensenyat a enrajolar casa meva. M'agrada fer surf en ones de soroll, m'agrada ensumar llibres com el gos enganxat a l'entrecuix, i en ocasions, sóc funambulista de sis cordes. De molt jove em va interessar el món audiovisual com a eina per trencar el discurs i el llenguatge estructurat.
La meva formació acadèmica és formalment tècnica i tecnològica. Tècnic especialista en màquines elèctriques, i també en instal·lacions i línies elèctriques. Tècnic de manteniment de maquinari, tècnic Superior en Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, postgrau en administració de xarxes Linux / Unix.
Fundador del col·lectiu de música experimental Artilleria Pesada. Coorganitzador del "Festival Tremó" a Monistrol de Montserrat. Redactor i codirector de la revista cultural La Náusea. Vaig ser membre de col·lectiu artístic Grup Tremó. He participat en certàmens i festivals de música i art experimental. He estat i estic vinculat a diverses bandes musicals. He publicat dos poemaris i estic present en diverses antologies. Interessat en esoterisme i religions comparades, de l'estudi s'alimenta el meu treball artístic.
Escric poesia i narrativa tant en català com en castellà, així com assaigs en diversos mitjans a la xarxa, publicant també diferents treballs musicals a través de net labels i segells independents.
Acompanyo a diversos poetes en recitals, presentacions i performances amb els meus treballs de música experimental.
Residències artístiques:
• "Un bonic jardí per a destrossar". Experimentació sonora per al projecte Zé Pekeño. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, juny 2015).
• "El luto de los colores". Projecte pictòric-poètic integrat per Jaume Vendrell, Cesc Fortuny i Fabré i Marian Raméntol. Acrílic sobre llenç sense bastidor de 2 x 2 m. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, setembre 2011).
• "Metàfora, en busca del lenguaje único". Projecte conjunt amb Marian Raméntol en què s'experimenta amb imatge, so i paraula en perpètua mutació. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, agost 2011).
0 Comentaris