Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.

UNA NOVEL·LA PLÀCIDA I LLEUGERA

Vicenç Llorca
Simfonia de tardor
Ed. Columna, 2021, 189 pàgs.

El lector que segueixi el recorregut de la creació literària narrativa de Vicenç Llorca trobarà en la seva darrera novel·la, Simfonia de tardor, que acaba de veure la llum, els trets característics amb què l’autor confereix a la seva prosa el seu segell personal. Les dues novel·les anteriors, Tot el soroll del món i Aquell antic missatge de l’amor, però també En absència de l’Àngel, que no pertany al gènere novel·lístic, tenen en comú la clara voluntat de concedir als textos l’empremta de les temàtiques clàssiques que determinen l’existència humana.

Llorca pren partit per la reflexió sobre qüestions universals com l’amor, l’amistat, la felicitat, la creació, l’art, la bellesa i la transcendència o la religiositat. Per fer-ho es val d’eines auxiliars com la música, la pintura o el cinema (també protagonistes sovint en la seva producció poètica), les quals, al seu torn esdevingudes clàssiques, la ploma de l’autor sap incorporar oportunament al text, entrelligant-les amb situacions, converses o moments sensibles per reforçar-ne el sentit o el sentiment. L’eix entorn del qual tot es desplega és una història d’amor. En la línia que ha encetat amb les anteriors, també empra el registre poètic amb què Llorca amara la seva prosa. De tot plegat en resulta un producte atractiu al lector d’aquesta mena de novel·les. Per definir-lo amb un epítet escaient jo diria que és un llibre plàcid, massa i fàcilment plàcid, que a voltes frega el fulletó.

La placidesa ve determinada per diversos elements que fan de la lectura un passeig reposat i plaent: el temps cronològic (l’acció a la novel·la és pràcticament inexistent), la naturalesa dels temes de reflexió i la bellesa del marc geogràfic en què Llorca ubica el gruix de la història: el Pirineu.

L’eix entorn del qual Llorca confegeix el material narratiu és una història d’amor tardà, un amor que, havent començat en els anys joves de la parella implicada sense haver-se consolidat, els torna a visitar en la maduresa amb la intensitat que amara la frustració d’un desig vehement. La maduresa vital anirà, metafòricament, de la mà del títol i de l’època de l’any més significativa en què l’autor situa el retrobament dels amants, Marc (compositor) i Emma (violinista).

El retrobament de la parella serveix a l’autor per confegir els diàlegs filosòfics a què ens convida, on Emma adopta el paper de Fedre, seguint el model del Symposion de Plató. Sens dubte aquests capítols reflexius són els més reeixits del llibre, els capítols III i IV del II moviment, però sobretot l’I del III moviment, Gratitudine, on la conversa assoleix més matisació i profunditat.

La història, que recorre amb diferència d’intensitat diverses localitats catalanes (Sant Cugat del Vallès, El Masnou, Girona, Barcelona, Organyà i petits indrets del Pirineu, també de l’andorrà) i que temporalment comença l’any 2015, està ben travada amb elements, externs o no, directament inherents a la pròpia narració, com són les cites poètiques que introdueixen cadascun dels capítols, la connexió entre la natura i la música, la relació metafòrica entre les imatges físiques i l’estat emocional dels personatges, el paral·lelisme entre els moviments musicals o els subtítols de cada capítol, i el tema del capítol corresponent. L’autor és molt curós amb els detalls de l’entrellat.

No tan reeixits, en canvi, són sovint comentaris de la veu narradora omniscient o alguns diàlegs de la parella, que acompanyen les seves reflexions, que voregen el sentimentalisme fàcil i resten qualitat al conjunt.

Amb tot, un llibre que es llegeix amb fluïdesa.

http://www.annarossell.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern

https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern

https://www.facebook.com/annarossellliteratura