VIATGEN AMB MI, d'Agustín Calvo Galán

Agustín Calvo Galán (Barcelona, 1968) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els llibres de poemes: Letras transformistas, (2005), Otra ciudad (llibre objecte, 2006), Poemas para el entreacto (2007) i A la vendimia en Portugal (2009).

La seva obra com a poeta visual ha sigut recollida en antologies especialitzades com Poesía experimental española (1963-2004) Ed. Marenostrum (2004), Breviario de poesía experimental y mail-art. Ed. Corona del Sur (2006). Poesía visual española (antología incompleta) Ed. Calambur (2007), Esencial visual. Instituto Cervantes de Fez, Marroc, (2008)

Ha realitzat nombroses exposicions amb els seus poemes visual, com Lletres transformistes, juny 2003, Centre Cívic Drassanes (Barcelona); Fotopoemes, desembre 2006, La Vaqueria (Tarragona); Proyecto Desvelos, abril-maig, 2008, C. C. Valentina (Barcelona);  Poemes i Objectes, octubre 2008, Ateneu Igualadí (Igualada);  Fotopoemes, juliol-agost 2010, Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Porbou (Girona); i Poemes Visuals i Paisatges, abril 2011, Biblioteca de Ripollet.

Coordina els blogs de interrelació entre poetes:

http://lasafinidadeselectivas.blogspot.com/

http://poetryvideopoesia.blogspot.com/

El seu blog personal: http://proyectodesvelos.blogspot.com/ 

VIATGEN AMB MI

The  intellect of man is forced to choose.
W.B. Yeats


Je me moque des courants, j’admire seulement les navires.
Paul Valery

Hablar una lengua traslúcida.
Juan Vico


I em creix al pit
la flor més dura de la nit
Miquel Desclot



Es pronto para situar también la felicidad.
Álex Chico

*

Ni tan sols l'idioma
ens ajuda
a ser nosaltres mateixos.

*

La definició,
en la seva justa mesura,
excedeix el proporcionat.

*

Només la sintaxi
ajuda a tapar
les meves vergonyes.

*

Aquestes línies em porten la contrària,
són l'antídot
a favor de mi mateix.

*

El cel es va construint
de passos i papers.

*

Podar la foscor
exigeix mans de ferro
i entranyes de disculpa.

*
                                      A Helena Cuesta

Estimo les petjades
que són tinta impredictible.


*
                                      A Luis Luna


Escric en silenci
per sentir-me llaurant la terra.


*


En cada línia escrita
segueix
enfonsant-se un horitzó.

*

Fingeixo tot el que dic,
o no ho dic, o sóc
o el que sigui

*

Travessem el temps
sense intuir el que ens procura
el passat.

*

Pell del dia a dia,
pa nostre envellit,
no ens deixis caure en la vulgaritat.

*
                                 A Isabel Bono


A peu
cap a l’aire.


*

Porta'm
cap als extrems
de la immediatesa.

*

Ocupo un espai,
només això em desequilibra.

*

                                     A Joan de la Vega

No escatimis la meva angoixa
de set també es viu
com de brevetat.

*

Anit va ser
o mai va ser
o era sense foscor.

Ara és tot el meu desig espuri.

*

Ets argent viu
per abocar-me.
M'ets.

*

                                    A Iván Humanes

L'heterodòxia ens va fer
ensordidors

*

No arribis encara,
estic buscant una sortida.

*

                                      A Eduardo Moga

Perquè m'entenguis
erro.

*

La creença es fragmenta als altars.


*

Agenollat vetllo la meva rebel.lia

*

Agustín Calvo Galán, 2014