JESÚS LARA SOTELO/ POETA CUBÀ, traduït al català per Marian Raméntol

 

Jesús Lara Sotelo (L'Havana, 1972) Artista plàstic i escriptor cubà. La seva obra visual es troba en més de vint col·leccions privades de caps d'Estat i institucions. Ha realitzat més de setanta exposicions personals i col·lectives en 32 anys de carrera artística i ha publicat diversos llibres de poesia i aforismes. Posseeix una extensa obra literària de la qual més de 50 títols romanen inèdits. Entre altres ha rebut el Reconeixement "Utilidad de la Virtud", així com la Menció del Premi "Julián del Casal de Poesía" de l'any 2016. És ciutadà Il·lustre de la Ciutat de Guatemala i de l'Ajuntament de Campmany, Andalusia, Espanya.

 

 

A la Plaça de Catalunya

Allà, a la Plaça de Catalunya, vaig agafar els teus cabells i els vaig obrir al vent.

Com descriure la teva olor de suor fresca

barrejada amb una suau fragància?

Com ignorar totes les coses que tornen de cop?

La brusa blava amb brins de vidre,

les tardes davant del Mediterrani

amb sengles copes de vi, pa amb tomàquet i pernil

i l'aroma del peix rostit en graelles;

el parc Güell on Gaudí va assajar un banc infinit

el llibre i la rosa que em vas regalar el dia de Sant Jordi.

Allà a la Plaça de Catalunya, al final de les Rambles,

vaig obrir els teus cabells al vent com si desplegués el cel.

Poemari "Paradoja: capítulo al éxtasis" /"Paradoxa: capítol a l'èxtasi" 1994


En la Plaza de Cataluña

Allá, en la Plaza de Cataluña, tomé tu pelo y lo abrí al viento.

¿Cómo describir tu olor a sudor fresco

mezclado con una suave fragancia?

¿Cómo ignorar todas las cosas que regresan de golpe?

La blusa azul con hebras de cristal,

las tardes frente al Mediterráneo

con sendas copas de vino, pan con tomate y jamón

y el aroma del pescado asado en parrillas;

el parque Güell donde Gaudí ensayó un banco infinito

el libro y la rosa que me regalaste el día de Sant Jordi.

Allá en la Plaza de Cataluña, al final de las Ramblas,

abrí tu pelo al viento como si desplegara el cielo.

Poemario Paradoja: capítulo al éxtasis 1994

 

Aquest país

Els veïns han muntat una fusteria

damunt la meva habitació, damunt les meves nits.

Aquest país és ràpid i de vegades lent,

suau i de vegades abrupte.

Aquest país té veïns que un dia et socorren

i altres t'aixafen amb el soroll infernal d'una fusteria.

Si et queixes, mai més et tornaran a mirar.

Si et queixes, no entendràs mai la poesia del país.

Poemari "¿Llagas inéditas o enojo insomne?"/"Nafres inèdites o enuig insomne?" 2003


Este país

Los vecinos han montado una carpintería

encima de mi cuarto, encima de mis noches.

Este país es rápido y a veces lento,

suave y a veces abrupto.

Este país tiene vecinos que un día te socorren

y otros te aplastan con el ruido infernal de una carpintería.

Si te quejas, nunca más volverán a mirarte.

Si te quejas, jamás entenderás la poesía del país.

Poemario ¿Llagas inéditas o enojo insomne? 2003

 

Altres poemes traduïts al català els podeu trobar a LA CASA QUE SOY, portal veneçolà de literatura 

 

 

Traducció a càrrec de:

Marian Raméntol, (Barcelona, 1966).
Poeta, traductora y directora de la revista cultural La Náusea. Miembro del grupo musical O.D.I con el que ha editado vídeo-libros y diversos álbumes además de bandas sonoras de cortos y mediometrajes. Ha trabajado con músicos experimentales en múltiples recitales y performances. Ha traducido a poetas contemporáneos al catalán, castellano e italiano. Ha publicado diecinueve poemarios y ha sido incluida en dieciséis antologías. Ha sido premiada en diversos concursos nacionales e internacionales, y su obra ha sido ampliamente difundida en revistas especializadas donde ha publicado poesía, ensayo y artículos de opinión. Ha sido traducida al inglés, alemán, italiano, rumano, armenio, portugués, búlgaro y estonio. Su actividad en el ámbito artístico y poético le ha llevado a formar parte de festivales (tanto poéticos como de cinematografía), exposiciones, recitales y diferentes actos patrocinados por ayuntamientos, editoriales y otras entidades culturales. Es autora de varios guiones cinematográficos y de varios films de corte experimental y también conductora (junto a Cesc Fortuny i Fabré) del podcast mensual SINTAGMA de la Plataforma Cultural La Náusea. Blog personal, Blog antiguo

 

 

 

 

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris