Víctor Pàmies i Isidor Marí
El refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet
Institut d’Estudis Eivissencs, 2021, 184 pàgs.
Hi
ha llibres que són una festa. Ho són doblement, en la mesura que el
seu contingut ens proporciona plaer i gaudi i també perquè suposen
una celebració important. Aquest ho és en aquest doble sentit.
Perquè El
refranyer eivissenc d’Antoni Juan Bonet
és una contribució urgent i necessària a la llengua catalana, cada
cop més amenaçada.
Víctor
Pàmies, lingüista especialitzat en paremiologia, i Isidor Marí,
professor de la Universitat de les Balears i membre de la Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ens fan amb aquesta
publicació un autèntic regal. Perquè, per bé que Isidor Macabich
ja hagués reproduït en els anys seixanta del passat segle aquest
refranyer en els seus volums intitulats
Historia de Ibiza.
Costumbrismo
(1960) i
Historia de
Ibiza, 2
(1966) respectivament, sense fer esment de l’autoria del recull,
com ells mateixos senyalen, Pàmies i Marí no només restitueixen
públicament el mèrit degut a Antoni Juan Bonet, sinó que també
corregeixen i atorguen al refranyer el just lloc que li correspon.
Perquè un refranyer no és una qüestió de costumbrismo.
L’origen
més antic de la publicació dels refranys sembla remuntar-se a la
revista Ibiza,
que, en
entregues desiguals, els va anar incloent als seus números entre els
anys 1944 i 1957, agraint-ne la cessió a Antoni Juan Bonet i afegint
com a recull diferenciat, sota la rúbrica de Refranes
Marineros,
un altre grup, que Pàmies i Marí inclouen també en el seu llibre,
fent-hi constar (RM). Les fonts i/o la metodologia de recopilació
d’Antoni Juan Bonet s’ignoren, com tampoc se sap si els Refranes
Marineros
formaven part o no del conjunt que Antoni Juan va cedir a la revista.
El
llibre aplega en total 850 refranys, dels quals només 67consten, com
a propis d’Eïvissa, al Diccionari
català-valencià-balear (DCVB),
d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll (Palma: Ed. Moll,
1930-62). No cal dir, doncs, que aquesta restitució i divulgació
del refranyer és una aportació més que memorable. Divulgació
també, pel fet que els autors faciliten el coneixement i l’ús
dels refranys per la metodologia que empren, dotant el llibre d’una
utilitat pràctica, que contribueix a facilitar-ne la recuperació
viva.
El
refranyer que es publica ara té, a més, l’avantatge que agrupa
els refranys classificant-los temàticament —la qual cosa evidencia
quins són els àmbits temàtics preferits per la saviesa popular que
els crea— i n’explica el significat, perquè no sempre és
evident (en alguns casos fins i tot els autors han d’aventurar una
hipòtesi d’interpretació). El llibre conté també la relació
completa per ordre alfabètic, al final.
No
cal dir que el refranyer aplega refranys propis d’Eivissa, però no
exclusivament. El lector en trobarà que s’empren o s’han emprat
en les altres illes balears, com també a qualsevol altre territori
de llengua catalana.
v
Una
aportació afegida és l’apartat que el llibre dedica a la figura
d’Antoni Juan Bonet, la biografia del qual era desconeguda, i la
referència que fan a antecedents històrics de «diccionaris i
reculls d’adagis i refranys fets anteriorment a les Illes (la
majoria fets a Mallorca o a Menorca). Molts d’ells actualment [...]
accessibles a través de còpies escanejades per diverses entitats»
i a altres més moderns.
Una
memorable labor filològica.
De
Elizabeth von Arnim se han publicado en español Principio
del formulario
© Anna Rossell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
0 Comentaris