"La ciutat planta fortaleses"- Aleisa Ribalta. (La Habana)- traducció al català de Raquel Santiago Batista

 


Aleisa Ribalta. (L'Habana, 1971).

Nascuda a Cuba. Resideix a Suècia des de 1998. És poeta i coordinadora cultural. Ingeniera de professió, és docent d'assignatures tècniques no directament relacionades amb la literatura com: Disseny d'Interfícies Gràfiques, Disseny Web i Programació d'Aplicacions. Talud (Ekelcuá Ediciones, 2018) és el seu primer poemari que ha estat traduït al català recentement en l'edició bilingüe Talús / Talud (bokeh, 2018). Al 2019 va publicar Tablero (Verbo desnudo, 2019). Té en preparació el poemari Cuaderna, bao y regala; que sortirà aquesta tardor. Dirigeix el quadern digital www.lalibelulavaga.com a on es publiquen i tradueixen autors d'arreu del mon.


Poemes del llibre Talús. Traducció al català de Raquel Santiago Batista


Plora de nit

La ciutat planta fortaleses
ultramar, es defensa.
Res no pot, branda
fins al darrer canó,
és presa, els bàrbars
es reparteixen les ruïnes.
La ciutat gemega,
és el batec de la mar,
el respirar sota els túnels,
el lament davant del mur,
i una munió de forasters
tota ella.
Llença un crit en la nit,
conta la seva història.
En despertar sap
que li convenen
el mar i el silenci
per tal que algú
escolti el seu plany.


Llora de noche

La ciudad planta fortalezas
allende los mares, se defiende.
Nada puede, blande
hasta el último cañón,
es tomada, los bárbaros
se reparten las ruinas.
La ciudad gime,
es el latido del mar,
el respirar bajo los túneles,
el sollozo frente al muro,
y un devenir de forasteros
toda ella.
Lanza un grito en la noche,
cuenta su historia.
Al despertar sabe
que más le valdrán
el mar y el silencio
para que alguien
escuche su quejido.


Breu història del temps

Amb el permís de Mr. Hawking,
des d’algun forat negre
dels fluids, la llum
de les magnituds, el temps
de les forces, la gravitacional
dels forats, els negres
de les teories, la de cordes
de les paradoxes, la del gat
dels planetes, el nostre
dels cossos, el teu
dels fluxos, el pre seminal
dels efectes, el de ressonar
dels instants, aquellquetusaps
d’allò que vam ser, res
sí, l’univers
és un gegant
nosaltres
una mil·lèsima
menyspreada
que no compta més
que en el record
que és alhora
un altre dau
que llança Aquell
que juga
per jugar


Breve historia del tiempo

Con permiso de Mr. Hawking,
desde algún agujero negro.
de los fluidos, la luz
de las magnitudes, el tiempo
de las fuerzas, la gravitacional
de los agujeros, los negros
de las teorías, la de cuerdas
de las paradojas, la del gato
de los planetas, el nuestro
de los cuerpos, el tuyo
de los flujos, el pre seminal
de los efectos, el de resonar
de los instantes, esequetúsabes
de lo que fuimos, nada
sí, el universo
es un gigante
nosotros
una milésima
despreciada
que no cuenta más
que en el recuerdo
que es a la vez
otro dado
que lanza Aquél
que juega
por jugar


Sakura

Al cirerer del pati
li queda gairebé res
cos-tronc magre
niu que ningú habita
ni garsa ni esquirol
A l’estiu disputada
propietat forestal
avui desallotjament climàtic
Tots han marxat
El cirerer perdura
Ah! però el globus
arribat ahir sense més
de no se sap on
pres als seus flancs
dient-nos que al vent
voleiar el torna digne
li dona al pobre cirerer
un aire juvenil
                    trapella
                                necessari
enmig de la neu


Sakura

Al cerezo del patio
le queda casi nada
cuerpo-tronco magro
nido que nadie habita
ni urraca ni ardilla
En verano disputada
propiedad forestal
hoy desalojo climático
Todos se han ido
El cerezo perdura
¡Ah! pero el globo
llegado ayer sin más
de no se sabe dónde
prendido a sus flancos
diciéndonos que al viento
flotar le torna digno
le da al pobre cerezo
un aire juvenil
                    travieso
                                necesario
en medio de la nieve


Eureka a dos

Vet aquí l’Antiplà:
jugar a ser bessons
en l’espai-temps.
Ser déu sense la vareta
quin parell de babaus
conillets d’índies microscòpics
grapat d’àtoms
amb ruta inexorable
clic llançats zas
per un disparador.
No anàvem enlloc,
punt final, partença
reblada de clau
sense fricció, desgast,
nosaltres mateixos.
A través de la llum
(aquí tant se val el prisma)
la meva tossudesa, la teva por,
mitja engruna d’atzar.
Retornar ja vençuts,
sense cap col·lisió,
fou simple demostració
de pura quàntica.


Eureka a dos

He aquí el Antiplan:
jugar a ser gemelos
en el espacio-tiempo.
Ser dios sin la varita
menudo par de catetos
cobayas microscópicas
puñado de átomos
con ruta inexorable
clic lanzados zas
por un disparador.
No íbamos a ningún lado,
punto final, partida
vuelta de tuerca
sin fricción, desgaste,
nosotros mismos.
A través de la luz
(aquí qué más da el prisma)
mi terquedad, tu miedo,
media pizca de azar.
Regresar ya vencidos,
sin colisión alguna,
fue mera demostración
de pura cuántica.


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris