Si bé la idea de conspiranoia no és alièna a la societat ni a la cultura popular, és curiós com una infinitat d'idees conspiranoiques passen per veritats per a una majoria de persones, encara que això no necessàriament es produeix amb les mateixes idees per a les mateixes persones, és a dir que el que és percebut com conspiranoia per a uns, no ho és per a altres. En definitiva, aquest treball pretén exposar el que l'àmbit acadèmic reconeix sobre la teoria de la conspiració, exposant el que els divulgadors acreditats ens fan arribar a través dels seus treballs així com algunes idees que els propis grups afins a les teories conspiratives difonen sobre llurs seus creences.
L'heliocentrisme és un model astronòmic segons el qual la Terra i els planetes es mouen al voltant de el Sol. Històricament, el heliocentrisme s'oposava a l'geocentrisme, que col·locava en el centre a la Terra. La idea que la Terra gira al voltant de el Sol va ser proposada des del segle III a. C. per Aristarc
de Samos
Durant
el Renaixement, al segle XVI, el matemàtic i astrònom Nicolau
Copèrnic,
va presentar un model matemàtic predictiu d'un sistema heliocèntric
amb la publicació en 1543 de el llibre De Revolutionibus
Orbium Coelestium.
Això va significar l'inici de la revolució copernicana. Les òrbites
el·líptiques van ser incloses a aquest model per Johannes
Kepler
al segle XV. El seu treball es va recolzar en observacions fetes amb
un telescopi que van ser presentades per Galileu
Galilei.
Posteriorment
es va acceptar que el Sol no es troba al centre de l'univers; en la
dècada de 1920, Edwin
Hubble
va demostrar que formava part d'un complex encara molt més gran: la
Via
Làctia,
i que aquesta era tan sols una entre milers de milions de galàxies
més.
El
model heliocèntric
és considerat una de les teories més importants en la història de
la ciència.
Abans
de la revolució científica, abans de Galileu
Galilei,
abans de Cristòfor
Colom,
Aristòtil
ja sabia que la terra no és plana. No vam haver d'esperar a
Cristòfor
Colom
per saber que la Terra no és plana, era un fet conegut al segle IV
abans de Crist, fa més de 2300 anys.
La
discussió sobre la Terra plana es produïa ja entre els presocràtics
als segles VI o VII abans de Crist. Es fa esment sobre l'esfericitat
de la Terra en textos sobre la medicina hipocràtica.
Plató
esmenta en el Fedó, 400 anys abans de Crist, que si veiéssim la
Terra des de dalt, la veuríem com una pilota.
Aristòtil
en la seva obra De
Caelo,
planteja
diversos arguments per demostrar que la Terra és esfèrica.
Tota
porció de la Terra tendeix cap al seu centre, de manera que es forma
una esfera per l'efecte d'aquestes porcions compactades.
«Cal que la Terra tingui forma esfèrica. Cadascuna de les parts té un pes dirigit cap al centre [...] Així doncs és evident que a l'desplaçar les partícules per tot arreu per igual des dels extrems cap a un únic centre, la massa resultant serà similar per tot arreu [.. .] l'extrem distarà necessàriament el mateix de centre per tot arreu. Ara bé: aquesta figura, és una figura esfèrica. » (Aristòtil, De Caelo 297a8-25)
El primer argument basat en l'observació, es fonamenta en els eclipsis i les fases de la Lluna.
Aquests eclipsis es formen per la interposició de la Terra entre el Sol i la Lluna, i prou observar-los per comprovar que l'ombra de la Terra sobre la Lluna és rodona.
Aquest fenomen només s'explica si la Terra és esfèrica, si fos un disc pla, l'ombra només seria rodona quan el Sol estigués sota, prenent com a referència a la Terra.
A qualsevol altre moment, seria allargada
"Si no fos de la forma dita, els eclipsis de Lluna no presentarien semblants seccions. En efecte, durant les fases mensuals, la Lluna adopta realment totes les formes sectorials (és a dir, a adoptant la forma d'un sector rectilini, biconvexo i còncau) mentre que amb ocasió dels eclipsis, té sempre com a delimitació una línia convexa, per consegüent atès que s'eclipsa per interpolació de la Terra, serà el perfil de la Terrra a l'ésser esfèrica, la causa d'aquesta figura "(Aristòtil d'Caelo 297b23-30)
Si la Terra fos plana, s'haurien de veure les mateixes estrelles, però conforme l'observador es desplaça cap al sud, els estels pugen la seva posició en l'horitzó, fenomen que només s'explica si ens desplacem sobre una Terra esfèrica. És a dir, si el meu horitzó quan ens desplacem cap al sud, es troba formant un angle amb el meu horitzó quan ens desplacem més a nord.
"Realitzant un lleuger desplaçament cap al migdia o cap a l'Óssa, sorgeix davant la nostra vista un cercle d'horitzó diferent, de manera que les estrelles situades sobre el nostre cap canvien considerablement, i cap a l'Óssa, i cap al migdia, no apareixen les mateixes quan un es desplaça. Per tant, és per tot això evident que la terra és esfèrica. " (Aristòtil D'Caelo 297b30-298d8)
Fa més de dos mil anys Aristòtil va demostrar que la Terra és esfèrica i Eratòstenes va mesurar la seva circumferència. Eratòstenes va establir; que la direcció de el Sol del migdia diferia del zenit en un angle que era de 1/50 de 7.2 graus i d'això va avaluar que la circumferència de la Terra era de 250.000 estadis. En el segon viatge de Colom, va poder observar l'eclipsi lunar del 14 al 15 de setembre de 1494 i, comparant les seves hores de l'inici i fi amb les registrades a Cadis i Sant Vicent a Portugal, va tornar a donar testimoni de la esfericitat de la Terra. El camp de gravetat, d'un cos amb massa, va en totes direccions, per tant té una forma esfèrica. Això, fa que tot el que estigui sobre el cos sigui atret cap al centre de la mateixa. Durant la primera part de l'Edat Mitjana, pràcticament tots els estudiosos sostenien el punt de vista que la Terra és esfèrica, com van expressar els antics grecs. Per al segle XIV, la creença que la Terra fos plana era pràcticament inexistent entre els homes educats.
matges
extretes de https://www.pexels.com
Cesc Fortuny i Fabré
https://radiografiadelaconspiranoia.blogspot.com
Em
van néixer a Barcelona, mentre Morrison enviduava a Pamela. Vaig
aprendre a domesticar harmòniques i a exhibir-les en circs de puces, on
grans hierofantes em van mostrar el camí que porta a el gran forat. Amb
ofici, paletes de la paraula m'han ensenyat a enrajolar casa meva.
M'agrada fer surf en ones de soroll, m'agrada ensumar llibres com el gos
enganxat a l'entrecuix, i en ocasions, sóc funambulista de sis cordes.
De molt jove em va interessar el món audiovisual com a eina per trencar
el discurs i el llenguatge estructurat.
La meva formació acadèmica és formalment tècnica i tecnològica. Tècnic especialista en màquines elèctriques, i també en instal·lacions i línies elèctriques. Tècnic de manteniment de maquinari, tècnic Superior en Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, postgrau en administració de xarxes Linux / Unix.
Fundador del col·lectiu de música experimental Artilleria Pesada. Coorganitzador del "Festival Tremó" a Monistrol de Montserrat. Redactor i codirector de la revista cultural La Náusea. Vaig ser membre de col·lectiu artístic Grup Tremó. He participat en certàmens i festivals de música i art experimental. He estat i estic vinculat a diverses bandes musicals. He publicat dos poemaris i estic present en diverses antologies. Interessat en esoterisme i religions comparades, de l'estudi s'alimenta el meu treball artístic.
Escric poesia i narrativa tant en català com en castellà, així com assaigs en diversos mitjans a la xarxa, publicant també diferents treballs musicals a través de net labels i segells independents.
Acompanyo a diversos poetes en recitals, presentacions i performances amb els meus treballs de música experimental.
Residències artístiques:
• "Un bonic jardí per a destrossar". Experimentació sonora per al projecte Zé Pekeño. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, juny 2015).
• "El luto de los colores". Projecte pictòric-poètic integrat per Jaume Vendrell, Cesc Fortuny i Fabré i Marian Raméntol. Acrílic sobre llenç sense bastidor de 2 x 2 m. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, setembre 2011).
• "Metàfora, en busca del lenguaje único". Projecte conjunt amb Marian Raméntol en què s'experimenta amb imatge, so i paraula en perpètua mutació. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, agost 2011).
0 Comentaris