La veu poètica d'Amanda Reverón (Veneçuela) traduïda al català per Marian Raméntol

 

Carmen Virginia Rodríguez (Amanda Reverón) Poeta, Narradora i Fotògrafa Veneçolana-Port Cabello, Carabobo;1973. Resideix des de fa uns quants anys a La Victoria, Aragua. Promotora cultural, investigadora i tallerista. Fundadora del bloc literari Lacasaquesoy.blogspot.com . 
   
Ha publicat: De La Noche A Tus Ojos (2004).  De Otros Diluvios(2007). Rumor De Barcos(2010, FUNDARTE). La Casa Que Soy (2012, Proyecto Expresiones). Ojos De Exilio (2013, Proyecto Expresiones). El Mágico Mundo De Alejandro (2013, Proyecto Expresiones). El Silencio de las Horas / The Silence of the Hours – Amanda Reverón / Don Cellini. Editorial Mayapple Press - Woodstock, NY. (2016) http://mayapplepress.com

 

La seva obra apareix a:  Las Chicas Van Al Baile, Antología De 40 Poetisas Venezolanas/Compilació i pròleg de Rey D’Linares, publicat per Editorial Maribelina, Lima Perú, mitjançant "la Casa del Poeta Peruano".
Antologia “Los Poetas Le Cantan A Martí” de Rey D’Linares (SUReditores) Veneçuela.

Lectures du Venezuela.  http://es.calameo.com/read/002617799af6136fb30e7 (França)
Antología de poesía erótica venezolana/ Editorial Negro sobre blanco (Veneçuela) (Compilació de Manuel Cabesa). http://www.negrosobreblanco.com/
Los Moradores (Antología poética). Compilació de l'escriptor Manuel Cabesa. "Sistema Nacional de Imprentas" - Aragua/ Colección cuadernos de taller #3 (Fundación Editorial El perro y la rana) Veneçuela 2012.
Antología poética venezolana - Siglo XX (Editorial Negro sobre blanco - Veneçuela)

La Casa en la Poesía Aragueña (Antología poética) Compilació de Manuel Cabesa. "Sistema Nacional de Imprentas"/Aragua (Fundación Editorial El perro y la rana) Veneçuela 2015

MOSTRA POÈTICA (Espanyol-català)

Espero tus manos/ que llegan como mariposas en pleno mes de mayo.

Llegan inquietas, traviesas y llenas de luz

como si fueran un faro..

Lamparilla de mi alma/ que agitas con tu aleteo iridiscente / mi paz , mi mundo, 

mi calma.

**********

Espero les teves mans/ que arriben com a papallones en ple mes de maig.
Arriben inquietes, entremaliades i plenes de llum
com si fossin un far.
Llum de la meva ànima/ que agites amb el teu aleteig iridiscent / la meva pau,          el meu món, la meva calma.

**********

Alguna vez, escribí un poema

(No tenía dueño)

Era mi forma de resistencia, de pertenencia

Me arrastraba con la noche, ardía con la noche

y yo,con ella.

A mi alrededor  días de naufragio

y  escribí un poema

con olor a hierbas.

Flanqueado por un árbol cerca del mar

(Y no tenía dueño).

Tenía un poema

 que era un barco encallado

era imposible navegarlo;

por los abismos, por las tormentas

(Y no tenía dueño)

Ese poema

era tan hondo

con tanta lumbre

con tanta fuerza

era un instante

era tu sombra y mis silencios

(Y no tenía dueño)

**********

Una vegada, vaig escriure un poema
(No tenia amo)
Era la meva forma de resistència, de pertinença
M'arrossegava amb la nit, cremava amb la nit
i jo, amb ella.
Al meu voltant dies de naufragi
i vaig escriure un poema
amb olor d'herbes.
Flanquejat per un arbre a prop del mar
(I no tenia amo).

Tenia un poema
que era un vaixell encallat
era impossible navegar-lo;
pels abismes, per les tempestes
(I no tenia amo)

Aquest poema
era tan fondo
amb tanta llum
amb tanta força
era un instant
era la teva ombra i els meus silencis
(I no tenia amo)

**********

Lo que nunca fuimos, nos define:

Una pareja en un bar

a  la diestra de una rockola.

Un hombre y una mujer

bajo  la lluvia.

Nunca fuimos al cine.

No he llorado, ni maldecido tus traiciones.

Hemos conocido tan poco de nosotros

y  sin embargo

corazón,

 éso nos basta.

No he tenido que lidiar con tus demonios

ni tú

has preguntado por mis desgracias.

Hemos sido una pareja/ dispareja

en edad, idiomas y raza.

Nos han separado

fronteras y otras distancias.

A pesar

de lo que nunca fuimos

éso nos basta.

**********

El que mai no vam ser, ens defineix:
Una parella en un bar
a la dreta d'una Rocola.

Un home i una dona
sota la pluja.
No vam anar mai al cinema.
No he plorat, ni maleït les teves traïcions.

Hem conegut tan poc de nosaltres
i tanmateix
amor meu,
 amb això n'hem tingut prou.

No he hagut de bregar amb els teus dimonis
ni tu
has preguntat per les meves desgràcies.

Hem estat una parella/imparella
en edat, idiomes i raça.
Ens han separat
fronteres i altres distàncies.

Malgrat
tot el que mai vam ser
amb això n'hem tingut prou.

Marian Raméntol (Barcelona, 1966). Poeta, traductora i directora de la revista cultural "La Náusea". Membre del grup musical O.D.I. 
Ha publicat 17 poemaris i ha estat inclosa en 16 antologies. Ha estat premiada en diversos concursos nacionals i internacionals, i la seva obra ha estat àmpliament difosa a revistes especialitzades on ha publicat poesia, assaig i articles d'opinió. Ha estat traduïda a l'anglès, italià, portuguès, romanès, armeni, búlgar i estonià. La seva activitat a l'àmbit poètic l'ha portat a formar part de festivals, exposicions, recitals i diferents actes patrocinats per ajuntaments, editorials i altres entitats culturals.