"Arribar supervivent al somni/Llegar, superviviente, al sueño" por Anna Rossell

Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.

 

 

Arribar supervivent al somni:
quasi abastar la flor anhelada
que creix rere la reixa:
les teves mans s’hi atansen
—tantes mans s’hi atansen—,
el cos exhaurit i un fràgil bleix als llavis
d’esperança.

Davant la reixa, tu, i una caterva de foc a punt a cada banda.

Les mans —tantes mans— s’arrapen al reixat,
s’enlairen cap al cel cercant amunt, amunt el blanc cotó
dels núvols surant en l’immens blau.
És a tocar, molts cavalqueu ja la cresta de la tanca...

I una pluja de plom us cus el cos.

La pluja és calculada, exactament ordida;
Caieu tots abatuts d’un sol costat,
una catifa humana d’un sol costat
de la frontera.

Però han disparat dels dos:
de mode diferent i ben igual.

Us han colgat amb terra
en un país estrany,
no pas aquell on creixia la flor
que cobejàveu.

Enterraments negociats;
bescanvi de favors inconfessables
entre els gestors del crim.

Ningú no sap qui sou.
Ningú no ho vol saber.
Ningú ho farà saber als vostres germans.

Com tots els qui heu nascut fora de lloc,
us han vedat el lloc sublim dels reis del món,
que antany esventraren i avui esventren
el vostre continent.

Ara habiteu per sempre els llimbs del buit
o del no-res.

Quin tribunal clamarà justícia per vosaltres?
Algú ha sentit el clam d’un magistrat
del continent que s’erigeix en salvaguarda dels drets
més sacrosants?

Tots resten muts; han emmudit les boques.
No sou ni dignes d’un titular per als informatius que un dia
—un únic dia—
us esmentaren.


(Calescoves, 30-06-2022)

 

Llegar, superviviente, al sueño:
alcanzar casi la flor anhelada
que crece tras la reja.
Tus manos se abalanzan hacia ella
—tantas manos se abalanzan hacia ella—,
el cuerpo exhausto y un rescoldo frágil en los labios
de esperanza.

Ante la reja tú, y una caterva de fuego dispuesta enfrente
y a tu espalda.

Las manos —tantas manos— se agarran a la verja,
se elevan hacia el cielo buscando en lo alto el blanco algodón
de las nubes flotando en el azul inmenso.
Está muy cerca, muchos cabalgáis ya la cresta del cercado...

Y una lluvia de plomo os cose el cuerpo.

La lluvia es calculada, exactamente urdida;
caéis todos abatidos de un solo lado,
una alfombra humana de un solo lado
de la frontera.

Pero han disparado desde ambos:
de modo diferente, pero igual.

Os han sepultado en la tierra
de un país extraño,
no aquel donde crecía la flor
que codiciabais.

Entierros negociados;
intercambio de favores innombrables
entre los gestores del crimen.

Nadie sabe quiénes sois.
Nadie quiere saberlo.
Nadie lo hará saber a vuestro hermano.

Porque nacisteis fuera de lugar
os han vedado el lugar noble de los grandes,
que antaño reventaron y hoy revientan
vuestro continente.

Ahora habitáis por siempre el limbo del vacío
o de la nada.

¿Qué tribunal clamará justicia por vosotros?
¿Alguien ha oído el clamor de un solo magistrado
del continente que se erige en salvaguarda de derechos
sacrosantos?
Todos siguen mudos; han enmudecido las bocas.
No sois ni dignos de un titular en los informativos que un día
—un solo día—
os mencionaron.

(traducción del original catalán al español de la autora) 

 

 (Calescoves, 30-06-2022)