El particular virtuosisme pianístic de Clara Haskil per Albert Lázaro-Tinaut

Albert Lázaro-Tinaut (Barcelona, 1947) va gaudir d’una formació acadèmica italiana, fet que el va apropar de ben jove a les arrels de l’Humanisme i ha estat molt important en la seva vida. Ha treballat com a editor de llibres durant més de trenta-cinc anys i, alhora, ha exercit com a traductor a l’espanyol i el català de llibres per a infants i joves, assaig, narrativa i, sobretot, poesia, de l’italià i el francès. També ha cotraduït diverses obres de la literatura estoniana i uns quants poemes del lituà i el letó. Persona curiosa, interessada per la bibliografia i per les realitats diverses i les cultures de l’Europa central i oriental (especialment per les ugrofineses, les bàltiques, les balcàniques i les de les minories ètniques i lingüístiques europees), ha publicat nombrosos articles i estudis en revistes especialitzades d’Europa i Amèrica. A més, ha actuat durant molts anys com a intermediari entre les cultures de l’àmbit hispànic i les dels països pels quals se sent més atret. Es considera un viatger vocacional i, com a amant de la fotografia, ha anat construint un interessant arxiu d’imatges, fruit en gran part de les seves experiències com a rodamón. Edita els blogs Transeúnte en pos del norte i Impedimenta, i una col·lecció de plaquettes de poesia bilingües, Carmina in minima re, que presenta com a projecte de resistència cultural.

El particular virtuosisme pianístic de Clara Haskil

Enmig de la legió d’intèrprets del piano que es van disputar els concerts arreu del món durant el segle XX, Clara Haskil és, segurament, una de les menys conegudes. Potser perquè el fet de patir una malaltia limitadora com ara el trastorn d’Asperger –una mena d’autisme que condiciona seriosament les relacions socials i, per tant, la vida, que li va ser diagnosticada als 15 anys–, i també per ser jueva en moments difícils per a aquesta comunitat en gairebé tot Europa.

Efectivament, Clara Haskil, membre d’una família sefardita instal·lada a Bucarest, on va néixer l’any 1885, va ser sempre una persona de tracte difícil que es refugià en la música i sovint en la soledat. La seva malaltia fou també un impediment per iniciar una carrera musical prometedora, sobretot si afegim que als 46 anys li detectaren un tumor cerebral, del qual va ser operada amb èxit a París, on llavors residia, i el fet que al cap de poc temps, a causa de l’ocupació de la meitat de França pels nazis, va haver de fugir, de primer a Marsella i després a Suïssa, on va passar la resta de la seva vida emparada per la nacionalitat d’aquell país, que li va ser concedida l’any 1945.

Gràcies al suport de la família, que la va enviar a Viena perquè estudiés en el Conservatori de la capital austríaca, d’alguns dels seus mestres i la protecció dels escassos amics que tenia en el món musical (especialment Winnaretta Singer, princesa de Polignac, que la va tractar com una mare... i qui sap si també con a amant), tot superant amb força dificultats la seva terrible por escènica, que era una de les conseqüències de la malaltia, aconseguí iniciar una carrera pianística brillant. Probablement, la introspecció la va ajudar a crear un estil propi que és palès, sobretot, en les seves particularíssimes –i extaordinàriament elogiades– interpretacions de Mozart; demostrà el mateix virtuosisme amb peces de Beethoven, Schumann i Scarlatti, entre altres grans compositors. 

També van ser cèlebres les col·laboracions que va fer amb intèrprets de prestigi, com ara Isaac Stern, Pau Casals i József Szigeti, i les actuacions com a solista sota la direcció de Leopold Stokowski, von Karajan, Georg Solti. Rafael Kubelík, Sergiu Celibidache i molts dels més destacats mestres de la batuta.

Reconeguda en alguns països, pràcticament desconeguda en altres, Clara Haskill va tenir la desgràcia de morir en caure accidentalment en l’estació de trens de Brussel·les el 7 de desembre de 1960. La seva discografia, escassa i de poca qualitat durant força temps (es tractava sobretot d’enregistraments en directe) ha estat finalment ben recollida el 17 CD per Decca, i aplega magnífiques interpretacions no únicament dels seus compositors favorits (els esmentats Mozart, Beethoven i Scarlatti), sinó també de Chopin, Ravel, Falla i Schubert, entre d’altres.

Desde 1963, cada dos anys  se celebra en el seu honor a Vevey (Suïssa), on havia fixat la seva residència, el Concurs Internacional de Piano Clara Haskil.

Podeu escoltar-la interpretant Mozart a través dels enllaços:

https://www.youtube.com/watch?v=NO-ecxHEPqI

https://www.youtube.com/watch?v=9WbZTLQHhYM

https://www.youtube.com/watch?v=Dcv21fo6kOU

Beethoven en:

https://www.youtube.com/watch?v=VyEQf8I2As8

https://www.youtube.com/watch?v=P0_6w_H3eDA

Scarlatti en:

https://www.youtube.com/watch?v=277kOiSj8QQ