Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.

ENSINISTRAR EN MATAR

Yishai Sarid

Victoriosa

Traducció de Roser Lluch

Club Editor, 2023,

245 pàgs.

A Yishai Sarid (*Tel Aviv 1965), autor fins ara de sis novel·les, tres de les quals publicades en català, Limassol, El monstre de la memòria i Victoriosa, per Club Editor, les dues darreres també en espanyol per Sigilo Editorial, li interessa treballar en clau de ficció el desenvolupament del seu país. Ho fa a través d’històries que, a partir dels seus personatges principals, ens mostren el funcionament de les institucions de l’Estat d’Israel. Advocat i periodista, fill d’un diputat i ministre del govern, Yishai Sarid va pertànyer als serveis d’intel·ligència del seu país, fou oficial de l’exèrcit durant els anys vuitanta i treballà com a assistent de la fiscalia de l’Estat. No cal dir, doncs, que coneix molt bé i des de dintre les organitzacions i les temàtiques que escull com a matèria narrativa dels seus llibres.

En el cas de Victoriosa és l’exèrcit d’Israel l’objecte del seu escrutini. La protagonista, Abigail, psicòloga especialitzada en l’acte de matar y en traumes de guerra, ha fet carrera militar i treballa en la instrucció dels soldats i dels oficials. És ella qui dissenya i imparteix els cursos de capacitació a les joves generacions de reclutes per a endurir-les i incrementar la seva capacitat de matar atenuant al màxim els remordiments i la culpa. És ella qui esmola amb gran habilitat la capacitat més ferotge de la tropa per suportar la sang, els cossos esbudellats i els caps esclafats i ser actius cruels i despietats de la guerra. És ella qui prepara les «simulacions de captivitat» per ensinistrar en la resistència física i psicològica a les tortures i les humiliacions en el cas que caiguin en mans de l’enemic. Abigail, considerada ja a l’escola primària una nena superdotada, és dura, forta, segura de si mateixa i ambiciosa, i amb els seus mètodes implacables assoleix prestigi a la institució: «En combat, la sensació més dura per a un soldat és que algú l’odia i el vol matar. És una sensació paralitzant [...]. El vostre paper és despertar aquest terror en els soldats. [...]. Ensenyeu els ullals. Mireu documentals d’animals. [...] Penseu en les coses més cruels, arrencar els ous a l’enemic, tallar-li la llengua, rebentar-li els ulls. Així és com us heu de mostrar.» I tanmateix Abigail no sembla que sigui una dona brutal, despietada ni dèspota. Ella ha volgut tenir un fill amb Rosolio, militar casat i amb dues filles, que acaba esdevenint cap de l’estat major. Educa tota sola el fill, és bona mare i té una vida social on es manifesta humana i sensible, i amb els anys acabarà per obrir una consulta on tracta psicològicament pacients. A voltes ens evoca algú amb dues vides paral·leles, aquella figura de funcionari nazi que de dia acciona les cambres de gas o dona les ordres que algú ho faci i de nit fa el paper d’amant espòs i tendre pare dels seus fills, o escriu poemes a la seva enamorada, com presenta Paul Celan l’home uniformat que juga amb serps i mira al cel al seu famós poema Fuga de la mort.

Sarid no sembla voler prendre partit a favor ni en contra del sistema que ens retrata; senzillament ens el mostra amb la major objectivitat possible. Per mantenir-se fora de cap judici moral Sarid escriu la novel·la en primera persona; és Abigail qui parla, i només cap al final, quan el fill d’Abigail, en Xaüli, és reclutat per anar al front i ella el veu abatut i desfet, com a mare té un moment de feblesa i no és capaç de ser coherent amb les conviccions que pretenia inculcar als combatents. Aquest trencament de la seva teoria, així com la introducció de la contrafigura del pare, que, essent també psicòleg s’oposa a la feina i als mètodes de la seva filla i algunes preguntes dels participants en els cursos d’Abigail, que li qüestionen afirmacions i posicionaments —poques però essencials— fan pensar que la intenció de l’autor no és alliçonar, sinó incentivar la reflexió en els lectors sobre la societat bel·licista. També parla en favor d’aquesta interpretació l’elecció del títol: Victoriosa, que pot fer referència al desig de l’exèrcit israelià que emprèn la campanya que volen triomfant i encarrega a la psicòloga Abigail el «’seminari de la victòria’ per plantejar com es podia tornar als dies d’esplendor, quan guanyàvem les guerres de manera decisiva i inequívoca», però també confirmar els mètodes de la psicòloga.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern

http://www.annarossell.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern

https://twitter.com/Raboliut

https://www.instagram.com/rossellanna/

http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala

http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol