CRÍTICA LITERÀRIA: "El cartògraf d’absències" de Mia Couto, per Anna Rossell

Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951). Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit-. Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises(España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura: La tertulia literaria de Anna Rossell.

REALISME MÀGIC AFRICÀ

Mia Couto
El cartògraf d’absències
Traducció de Pere Comellas Casanova
Edicions del Periscopi, 2022, 372 pàgs.

Imponent, aquesta novel·la del gran Mia Couto (*Beira, Moçambic, 1955). Amb raó se'l considera un dels escriptors més notables en llengua portuguesa.

El cartògraf d'absències ens regala una panoràmica de la història contemporània de Moçambic, si bé el seu autor sembla pretendre, a més, la catarsi personal que proporciona l'escriptura, quan qui escriu recorda i remou en la seva biografia per a omplir buits, entendre i digerir el seu passat. No és freqüent que un text literari aconsegueixi il·lustrar amb tanta claredat fins a quin punt la història personal reflecteix fil per randa la Història de tot un país en l'espai temporal que ens descriu. El temps de la narració és 2019, però el temps narrat arrenca el 1973, quan el país era encara una colònia portuguesa —ho va ser des de 1505— i recorre els esdeveniments i les vivències dels protagonistes des de 1973, passant per la guerra de la independència, aconseguida el 1975, i la posterior guerra civil (1977-1992). A la metròpoli corren temps de Salazar (1932-1968) i Marcelo Caetano (1968-1974).

L'autor construeix el seu alter ego en un dels personatges principals, Diogo Santiago, poeta de renom i professor universitari, nascut a la mateixa ciutat que el seu creador. Ell i el seu contrapunt femení, Liana Campos, es troben a Beira, on tots dos han tornat amb intenció de reconstruir el seu respectiu passat i tancar ferides.

Una extensíssima palestra de personatges de tots els estrats socials s'obre davant els nostres ulls en els escenaris més representatius: famílies benestants i menys benestants d'ascendència portuguesa, el metge, el farmacèutic, soldats de l'exèrcit portuguès, famílies moçambiqueses autòctones negres, criats, enterradors, sacerdots blancs i negres, inspectors i altres funcionaris de la policia secreta —la PIDE—, mestissos, prostitutes, camarades guerrillers comunistes… i es mou a les regions de Beira, Búzi i Inhaminga.

Couto descriu els fets sense faltar a la veritat, no defuig la crueltat quan cal mostrar-la, però no s’hi delecta mai. Fa justícia als personatges presentant-ne llums i ombres sense caure en el maniqueisme; llums i ombres es reparteixen per igual entre els diversos estrats i races. La sensibilitat i la profunditat de captació de Mia Couto de l'ànima humana són tan exquisides que aconsegueix rescatar fins als últims replecs de la de cadascú. La seva tècnica narrativa subratlla la imparcialitat de la narració en tant que la novel·la és coral i el lector llegeix diversos registres de textos (cartes, informes, diaris, notes, enregistraments…) de diversos individus.

Sempre en primera persona, Couto construeix un univers plural, un mosaic de veus. Jugant amb l'alternança de veus i temps: el narratiu —el present de 2019— i el de la narració —el passat recuperat en retrospectiva, però present per al personatge que escriu en el seu moment—, van transmetent esdeveniments, sentiments, veritats i suposades veritats, fins a completar el quadre.

No cal dir que, malgrat emprar una tècnica al servei de l'objectivitat, però precisament també a través d'ella, l'autor incita a ponderar la relació entre història i literatura, veritat i mentida, objectivitat i subjectivitat, bondat i maldat.

Mia Couto

La prosa de Couto està prenyada de poesia i d’impagables reflexions. El narrador i poeta crea per a la seva novel·la dos personatges principals poetes, que li ho faciliten: Diogo Santiago i el seu pare, Adriano Santiago, —poeta i periodista—. Cada capítol va encapçalat per un poema breu o uns versos, la majoria del fictici Adriano Santiago (o d'algun altre personatge) o de poetes reals: Fernando Pessoa o Jorge Luis Borges. Una alternança entre ficció i realitat que torna a ser una picada d'ullet a la complicitat entre Història i literatura, entre objectivitat i subjectivitat, entre realitat i ficció.

Un text potent de realisme màgic africà, absolut delit per al lector, que gaudeix amb la llengua i l'arquitectura, i gaudeix amb el suspens que Couto escampa en matisades dosis.

Couto ha rebut nombrosos premis per les seves obres. Aquesta ha obtingut el Manuel de Boaventura el 2021.

Sublim la versió catalana de Pere Comellas Casanova.


© Anna Rossell
(Filòloga alemanya, escriptora, poeta, crítica literària i gestora cultural)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
http://www.annarossell.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Rossell_Ibern
https://twitter.com/Raboliut
http://www.annarossell.com/tags/curriculum-catala
http://www.annarossell.com/tags/curriculum-espanol