Nascut a Londres el 1816 va escriure, basant-se en una interpretació lliure de la Bíblia i sense cap formació científica, "Zetetic Astronomy: Earth Not a Globe" sota el pseudònim Parallax. Aquest text va ser publicat originalment en 1849 com un fullet de 16 pàgines, i el 1865 el va ampliar a un llibre.
El mètode de Rowbotham, que va anomenar astronomia zetètica, modela la Terra com un pla tancat centrat al Pol Nord i limitat al llarg del seu perímetre per una paret de gel, amb el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles movent-se només a diversos milers de quilòmetres sobre la superfície de la planeta. Aquest model seria la base del model terraplanista actual, i no cal fer esment que està inspirat en una interpretació personal i unilateral d'alguns passatges de la Bíblia, que ha estat rebutjada moltes vegades per altres confessions creacionistes i per diversos teòlegs.
El Dr.Danny Faulkner, que és físic per la Universitat de Clemson i Doctor en Astronomia per la Universitat d'Indiana, i un conegut cristià creacionista, refuta punt per punt els arguments trobats pels terraplanistes al Gènesi en els seus articles publicats a la revista de l'organització creacionista Answer in Genesis.
Això, quedi clar, només demostra el desacord de molts creacionistes entre ells.
És important senyalar que els texts antics no són interpretables sense el context històric i cultural corresponent, i que els texts de l’Antic Testament són resultat de múltiples traduccions. Un text que estant originalment escrit en un idioma es tradueix a un altra, s’ha d’adaptar, ja que contra més allunyats culturalment estiguin aquests idiomes, més difícil és trobar paraules que representin les mateixes ideies. Aquest fenómen augmenta si la traducció torna a traduïr-se a un tercer idioma.
Rowbotham va liderar una comuna owenita a The Fens on va formular les seves teories sobre la Terra. El owenisme va ser un corrent del socialisme basat en les idees de Robert Owen que es va desenvolupar a la Gran Bretanya i als Estats Units entre 1820 i 1870, i la influència es va estendre fora de l'àmbit anglosaxó. Es va caracteritzar per la defensa del reformisme i per la seva oposició a la idea de la lluita de classes.
Després
de mesurar la manca de curvatura en les rases de drenatge llargues i
rectes dels nivells de canal de Bedford,
estava convençut de que la Terra era plana i va començar a donar un
cicle de conferències sobre el tema. Es diu que quan no va poder
explicar per què els cascos dels vaixells desapareixien abans que
els seus pals quan navegaven cap al mar, va fugir d'una conferència
a Blackburn
No
obstant això, mentre cobrava cada conferència a sis penics, el seu
enginy i habilitats de debat es van anar perfeccionant.
Quan
va ser reptat a un desafiament a Plymouth
en 1864, >Parallax
va aparèixer a l'hora assenyalada, presenciat per Richard
A. Proctor,
un astrònom, i es va dirigir a la platja on s'havia instal·lat un
telescopi. Els seus oponents havien afirmat que només seria visible
la llanterna del far d'Eddystone,
a unes 14 milles de la costa. De fet, només la meitat de la
llanterna era visible, però,
va afirmar que els seus oponents estaven equivocats i que havia
demostrat que la Terra era realment plana, de manera que molta gent
de Plymouth
va creure que algunes de les conclusions més importants de
l’astronomia moderna havien estat invalidades.
El seu llibre Astronomia zetética: La Terra no és un globus, va aparèixer en 1864. Les seves conferències van continuar, amb tècniques discursives molt més depurades, sobretot amb l'ús del que avui es coneix com el galop de Gish.
Una tècnica que consisteix a bombardejar a l'interlocutor amb el màxim nombre de conceptes possibles, siguin aquests rigorosos o no. El resultat és que és mes difícil refutar tot el galimaties discursiu que proferir-lo. Alguns ciutadans preocupats, van dirigir cartes a l'astrònom Reial a la recerca d'una refutació a les seves afirmacions.
Cal destacar que l'experiment del nivell de Bedford (Bedford Level experiment) va consistir en una sèrie d'observacions realitzades al llarg d'una longitud de 9,7 km de riu Old Bedford en els pantans deCambridgeshire al Regne Unit, durant el segle XIX i principis de l'XX, per mesurar la curvatura de la Terra. Samuel Birley Rowbotham, qui va realitzar les primeres observacions a partir de 1838, va afirmar que havia demostrat que la Terra era plana. No obstant això, en 1870, després d'ajustar el mètode de Rowbotham per evitar els efectes de la refracció atmosfèrica, Alfred Russel Wallace, un naturalista, explorador,geògraf, antropòleg i biòleg britànic, conegut per haver proposat una teoria d'evolució a través de la selecció natural independent de la de Charles Darwin, va trobar una curvatura consistent amb el model de Terra esfèrica.
Després
de la mort de Rowbotham,
Lady
Elizabeth Blount
(no confondre amb Elizabeth
Blount (1502 - 1540), també coneguda com "Bessie", filla de Sir
John Blount i Catherine Pershall,
que va servir com a dama de companyia de la Reina
d'Anglaterra, Catalina
d'Aragó i Ana de Cleves)
va fundar la Universal
Zetetic Society,
que va atreure a milers de seguidors, va publicar una revista
titulada The
Earth Not a Globe Review
i va romandre activa fins a principis de segle XX. Després de la
Primera
Guerra Mundial,
el moviment va experimentar un lent declivi, però va ser reviscut en
1956 com The
Flat Earth Society
v
Als
Estats
Units,
les idees de Rowbotham
van ser preses per l'Església
Cristiana Catòlica Apostòlica
i promocionades àmpliament en la seva estació de ràdio. El seu
treball en els Estats
Units
va ser continuat per William
Carpenter,
un impressor originari de Greenwich,
Anglaterra,
partidari de Rowbotham
i va publicar Astronomia
teòrica examinada i exposada: demostrant que la Terra no és un
globus en vuit parts
de 1864. Més tard va emigrar a Baltimore, on va publicar Cent
proves que la Terra no és un globus terraqüi en
1885.
matges extretes de https://www.pexels.com
Cesc Fortuny i Fabré
https://radiografiadelaconspiranoia.blogspot.com
Em
van néixer a Barcelona, mentre Morrison enviduava a Pamela. Vaig
aprendre a domesticar harmòniques i a exhibir-les en circs de puces, on
grans hierofantes em van mostrar el camí que porta a el gran forat. Amb
ofici, paletes de la paraula m'han ensenyat a enrajolar casa meva.
M'agrada fer surf en ones de soroll, m'agrada ensumar llibres com el gos
enganxat a l'entrecuix, i en ocasions, sóc funambulista de sis cordes.
De molt jove em va interessar el món audiovisual com a eina per trencar
el discurs i el llenguatge estructurat.
La meva formació acadèmica és formalment tècnica i tecnològica. Tècnic especialista en màquines elèctriques, i també en instal·lacions i línies elèctriques. Tècnic de manteniment de maquinari, tècnic Superior en Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, postgrau en administració de xarxes Linux / Unix.
Fundador del col·lectiu de música experimental Artilleria Pesada. Coorganitzador del "Festival Tremó" a Monistrol de Montserrat. Redactor i codirector de la revista cultural La Náusea. Vaig ser membre de col·lectiu artístic Grup Tremó. He participat en certàmens i festivals de música i art experimental. He estat i estic vinculat a diverses bandes musicals. He publicat dos poemaris i estic present en diverses antologies. Interessat en esoterisme i religions comparades, de l'estudi s'alimenta el meu treball artístic.
Escric poesia i narrativa tant en català com en castellà, així com assaigs en diversos mitjans a la xarxa, publicant també diferents treballs musicals a través de net labels i segells independents.
Acompanyo a diversos poetes en recitals, presentacions i performances amb els meus treballs de música experimental.
Residències artístiques:
• "Un bonic jardí per a destrossar". Experimentació sonora per al projecte Zé Pekeño. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, juny 2015).
• "El luto de los colores". Projecte pictòric-poètic integrat per Jaume Vendrell, Cesc Fortuny i Fabré i Marian Raméntol. Acrílic sobre llenç sense bastidor de 2 x 2 m. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, setembre 2011).
• "Metàfora, en busca del lenguaje único". Projecte conjunt amb Marian Raméntol en què s'experimenta amb imatge, so i paraula en perpètua mutació. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, agost 2011).
0 Comentaris