Si bé la idea de conspiranoia no és aliè a la societat ni a la cultura popular, és curiós com una infinitat d'idees conspiranoiques passen per veritats per a una majoria de persones, encara que això no necessàriament es produeix amb les mateixes idees per a les mateixes persones, és a dir que el que és percebut com conspiranoia per a uns, no ho és per a altres. En definitiva, aquest treball pretén exposar el que l'àmbit acadèmic reconeix sobre la teoria de la conspiració, exposant el que els divulgadors acreditats ens fan arribar a través dels seus treballs així com algunes idees que els propis grups afins a les teories conspiratives difonen sobre llurs seus creences.
CIÈNCIA
La ciència es relaciona amb les ciències exactes o ciències "dures" (matemàtica, física, química, ciències naturals) i amb la tecnologia. D'aquí la importància dels estudis científics destinats a crear nova tecnologia, o a perfeccionar la ja existent.
El coneixement científic s'obté mitjançant observació i experimentació en àmbits específics. Aquest coneixement és organitzat i classificat ja sigui de forma teòrica o pràctica, generant preguntes i raonaments, formulant hipòtesis, deduint principis i lleis científiques, i construint models científics, teories científiques i sistemes de coneixement. És també subjecte de debat i de continu avanç.
La ciència s'organitza per mitjà de mètodes, models i teories, i estableix prèviament criteris de veritat per consens i un mètode d'investigació. Això condueix a realitzar prediccions comprovables, referides a observacions passades, presents i futures. Aquestes prediccions es poden plantejar mitjançant raonaments i s'estructuren com a lleis generals, donant testimoni del comportament d'un sistema i prediuen com actuarà aquest en determinades circumstàncies, la qual cosa queda sempre en constant revisió i discussió en la comunitat científica amb el suport de la falsabilitat.
Els científics s'han tornat especialistes sobretot després de la revolució científica, i el coneixement científic ha augmentat de tal manera que ha estat necessari un esforç per a la divulgació de textos molt complicats d'interpretar per als no especialistes, és per això que han sorgit iniciatives de divulgació científica tant de mans dels mateixos científics, com de periodistes especialitzats que fan arribar aquests coneixements a al gran públic.
El Consens Científic és la posició àmpliament acceptada, en un moment concret, per la major part dels científics especialitzats. La comunitat científica està formada pel total de científics més les seves relacions i interaccions. Es divideix en grups que treballen en àrees determinades de la ciència. Cal tenir en compte que la decisió per consens és un procés que busca l'acord de la majoria dels científics, però també persegueix disminuir les objeccions de la minoria per aconseguir la decisió més satisfactòria.
La ciència té un paper fonamental del que es beneficia el conjunt de la societat: genera nous coneixements, millora l'educació i augmenta la nostra qualitat de vida. La influència del sistema tecno-científic en la societat resulta evident en el món actual per la seva capacitat per generar el desenvolupament econòmic dels països. La societat ha pres consciència de la importància de les ciències i de la seva influència en temes com la salut, els recursos alimentaris i energètics, la conservació de l'entorn, el transport i els mitjans de comunicació, i les condicions que milloren la qualitat de vida de l'ésser humà.
La noció de societat de el coneixement és una innovació de les tecnologies de la informació i les comunicacions, on l'increment en les transferències de la informació va modificar en molts sentits la forma en què desenvolupen moltes activitats a la societat moderna.
La OMS Organització Mundial de la Salut destaca la importància de la ciència en millora de sistemes de salut. També manté que la ciència ha d'ajudar a millorar els sistemes de salut pública, i que només així podran aplicar els avenços de la medicina en benefici de la població en general.
Les ciències aplicades utilitzen el coneixement científic d'una o diverses branques de la ciència per resoldre problemes pràctics. Els camps de l'enginyeria, per exemple, s'acosten al que és la ciència aplicada. Aquestes àrees pràctiques del saber són vitals per al desenvolupament de la tecnologia.
El que intenta la filosofia de la ciència és explicar problemes com ara la natura i l'obtenció de les idees científiques (conceptes, hipòtesis, models, teories, paradigma, etc.) i la seva relació amb la realitat.
En aquest sentit la revisió per parells és l'avaluació d'un treball per científics amb coneixements similars als autors. Es tracta d'una forma d'autoregulació de membres de la comunitat científica. Aquest mètode serveix per mantenir els estàndards de qualitat, millorar el rendiment i proporcionar credibilitat. En l'àmbit acadèmic, s'usa per determinar la veracitat i qualitat d'un article a l'hora de ser publicat.
Imatges extretes de https://www.pexels.com y de https://www.who.int
Cesc Fortuny i Fabré
https://radiografiadelaconspiranoia.blogspot.com
Em
van néixer a Barcelona, mentre Morrison enviduava a Pamela. Vaig
aprendre a domesticar harmòniques i a exhibir-les en circs de puces, on
grans hierofantes em van mostrar el camí que porta a el gran forat. Amb
ofici, paletes de la paraula m'han ensenyat a enrajolar casa meva.
M'agrada fer surf en ones de soroll, m'agrada ensumar llibres com el gos
enganxat a l'entrecuix, i en ocasions, sóc funambulista de sis cordes.
De molt jove em va interessar el món audiovisual com a eina per trencar
el discurs i el llenguatge estructurat.
La meva formació acadèmica és formalment tècnica i tecnològica. Tècnic especialista en màquines elèctriques, i també en instal·lacions i línies elèctriques. Tècnic de manteniment de maquinari, tècnic Superior en Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, postgrau en administració de xarxes Linux / Unix.
Fundador del col·lectiu de música experimental Artilleria Pesada. Coorganitzador del "Festival Tremó" a Monistrol de Montserrat. Redactor i codirector de la revista cultural La Náusea. Vaig ser membre de col·lectiu artístic Grup Tremó. He participat en certàmens i festivals de música i art experimental. He estat i estic vinculat a diverses bandes musicals. He publicat dos poemaris i estic present en diverses antologies. Interessat en esoterisme i religions comparades, de l'estudi s'alimenta el meu treball artístic.
Escric poesia i narrativa tant en català com en castellà, així com assaigs en diversos mitjans a la xarxa, publicant també diferents treballs musicals a través de net labels i segells independents.
Acompanyo a diversos poetes en recitals, presentacions i performances amb els meus treballs de música experimental.
Residències artístiques:
• "Un bonic jardí per a destrossar". Experimentació sonora per al projecte Zé Pekeño. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, juny 2015).
• "El luto de los colores". Projecte pictòric-poètic integrat per Jaume Vendrell, Cesc Fortuny i Fabré i Marian Raméntol. Acrílic sobre llenç sense bastidor de 2 x 2 m. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, setembre 2011).
• "Metàfora, en busca del lenguaje único". Projecte conjunt amb Marian Raméntol en què s'experimenta amb imatge, so i paraula en perpètua mutació. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, agost 2011).
0 Comentaris