Si bé la idea de conspiranoia no és aliè a la societat ni a la cultura popular, és curiós com una infinitat d'idees conspiranòiques passen per veritats per a una majoria de persones, encara que això no necessàriament es produeix amb les mateixes idees per a les mateixes persones, és a dir que el que és percebut com conspiranoia per a uns, no ho és per a altres. En definitiva, aquest treball pretén exposar el que l'àmbit acadèmic reconeix sobre la teoria de la conspiració, exposant el que els divulgadors acreditats ens fan arribar a través dels seus treballs així com algunes idees que els propis grups afins a les teories conspiratives difonen sobre llurs creences.
La conspiranoia o les teories de la conspiració, estan lluny de ser un fenomen de nova falca, han estat una constant
durant al els últims 100 anys com am mínim, asseguren els professors Joe Uscinski i Joseph M. Parent, autors d'American
Conspiracy Theories (Paperback) . Són termes que defineixen un conjunt d'idees que encara que poden fer aparició en diversos moments de la història, és amb la creació de la World Wide Web a 1991 per part de Tim Berners-Lee i Robert Cailliau
que a finals de segle XX i principis de l' XXI es consoliden en les
xarxes socials. Defensades per individus o grups de persones que
acusen entitats o corporacions per suposades manipulacions i enganys
contra les societats humanes, i per l'enriquiment i l'obtenció de
poder. Parlem de conspiranoia quan apel·lem a una suposada
conspiració d'un grup o grups amb poder, que tenen motivacions
polítiques o de control de la població. Així doncs i en termes
generals, una teoria de la conspiració sosté que certs
esdeveniments importants en la història han estat causats per
conspiracions ocultes que en última instància impliquen a governs i
institucions amb el suficient poder per amagar una "veritat".
Els
fets que sustentarien la suposada existència d'aquestes
conspiracions poden explicar-se amb arguments molt més probables o
totalment verificables o demostrats, malgrat això, les persones que
defensen les teories de la conspiració no accepten les evidències i
s'aferren a tot tipus de raonaments per desmentir les proves que
desmunten les seves hipòtesis. A aquest particular cal destacar el
Zeteticisme, un sistema de creences ideat pel pioner del terraplanisme modern
Samuel Rowbotham al 1816, que va pretendre donar una alternativa el mètode científic
ja que aquest posava en evidència una i altra vegada el seu model de
la Terra plana, de la mateixa manera, a partir de l'Apol·lo 11
al 1969, el moviment terraplanista nega el allunatge i desprestigia a
la NASA (National Aeronautics and Space Administration)
agència de govern nord-americà responsable de el programa espacial,
ja que les fotografies de l'Apol·lo 11
posat en la superfície llunar mostren el globus terraqüi en tota la
seva bellesa, desmuntant també el model de la Terra plana.
Les teories de la conspiració es basen en prejudicis acceptant-los com fets. És a dir, que conjectures o falsedats es presenten com a proves. Aquest va ser el cas d'Andrew Jeremy Wakefield, exmetge britànic que el 1998 va publicar un article defensant l'existència d'una relació entre l'administració de la vacuna triple vírica i l'aparició de l'autisme i certes malalties intestinals. Els investigadors Kreesten Meldgaard Madsen, Anders Hviid, Mogens, Vestergaard, Diana Schendel, Jan Wohlfahrt, Poul Thorsen, Jørn Olsen i Mads Melbye del Danish Epidemiology Science Center a Dinamarca van publicar el 2002 un article en què parlaven dels seus experiments intentant reproduir els resultats de Wakefield per tal de confirmar la hipòtesi que relaciona la vacuna triple vírica i l'autisme o l'autisme i les malalties gastrointestinals, la conclusió l'article diu: «Aquest estudi proporciona una forta evidència contra la hipòtesi que la vacuna triple vírica causa autisme.» El Consell Mèdic General (GMC) del Regne Unit va trobar provades 32 acusacions, entre elles quatre de frau i dotze d'abús de nens amb discapacitat de desenvolupament. Wakefield va ser exclòs del registre mèdic al maig de 2010 amb una observació que indica la falsificació fraudulenta en què va incórrer, i se li va revocar la llicència per exercir la medicina al Regne Unit.
Malgrat tot això, l'article d’en Wakefield continua sent la punta de llança del moviment antivacunes.
La conspiranoia no és falsable, és a dir que està dotada d'arguments que no es poden discutir ni posar en dubte, i tant les proves a favor com en contra es reinterpreten com evidència de la seva veracitat. La falsabilitat és la capacitat d'una hipòtesi de sotmetre’s a proves que la discuteixin. Deia Karl Popper, filòsof i sociòleg especialitzat en filosofia de la ciència, que es comprova la falsabilitat d'una teoria, si existeix o es pot imaginar com a poc un esdeveniment observable que pugui contradir el resultat predit. Una hipòtesi és doncs falsable, si hi ha al menys un enunciat que es pugui demostrar fals mitjançant observació empírica. Si ni tan sols és possible imaginar un enunciat empíricament comprovable que contradigui la proposta, llavors no serà falsable. La reproductibilitat i la falsabilitat són els dos pilars del mètode científic.
Estic d'acord amb la tesi que només hem de cridar« real »a un estat de coses si (i només si) l'enunciat que el descriu és veritable. Però seria un greu error concloure d'això que la incertesa d'una teoria, és a dir, el seu caràcter hipotètic, disminueix d'alguna manera la seva aspiració implícita a descriure alguna cosa real. En segon lloc, si és fals, llavors contradiu a un estat de coses real. A més, si posem a prova la nostra conjectura i aconseguim refutar-la, veiem molt clarament que hi havia una realitat, una cosa amb la qual cosa podia entrar en conflicte. Les nostres refutacions, per tant, ens indiquen els punts en què hem tocat la realitat, per dir-ho així.Conjectures i refutacions, Edicions Paidós, Popper, 1983: Pàgina 152) »
Segons el falsacionisme proposat per Popper, tota hipòtesi científica vàlida s'ha de poder refutar. Aquest és l'anomenat criteri de demarcació de Karl Popper i és possible fer servir aquest criteri per distingir el que és ciència de qualsevol altre coneixement que no ho sigui. Corroborar experimentalment una teoria queda sempre obert a noves investigacions, sent aquest, un dels principals conceptes del falsacionisme.
Una investigació realitzada pels científics de Harvard Dustin Tingley i Gernot Wagner, publicada en Palgrave Communications amb el nom Solar geoengineering and the chemtrails conspiracy on social media, mostra que un nombre impactant de persones creu en la teoria que el govern nord-americà està ruixant secretament químics al cel per controlar el clima, la salut pública o per motius més esbojarrats i rocambolescos. En aquest sentit, els antropòlegs Todd Sanders (doctor en antropologia per la London School of Economics) i Harry G. West (doctor en antropologia per la Universitat de Wisconsin) mantenen en el seu llibre Transparency and Conspiracy: Ethnographies of Suspicion in the New World Order que una àmplia mostra representativa dels nord-americans d'avui, dóna crèdit a algunes teories de la conspiració.
Totes les investigacions realitzades per acadèmics en diferents camps no connectats entre si, suggereixen que la creença en les teories de la conspiració pot ser psicològicament perjudicial o patològica i que està relacionada amb els biaixos cognitius, la paranoia i en alguns casos, amb els trets d’una personalitat hipòcrita, calculadora, falta d'empatia i que ho subordina tot al propi benefici. Les teories de conspiració que alguna vegada es van limitar a audiències marginals s'han convertit en populars als mitjans de comunicació, emergint com dèiem, en un fenomen cultural de finals de segle XX i principis del XXI.
El terme "teoria de la conspiració" és usat per alguns acadèmics com Noam Chomsky o Karl Popper per referir-se a un tipus de folklore similar a la llegenda urbana, un relat que es construeix amb fallades metodològiques.
L'acadèmic Karl Popper contrasta que la ciència s'escriu com un conjunt d'hipòtesis falsables; aquelles teories i asseveracions que no admeten cap possibilitat de falsació són considerades metafísiques o no científiques. Per la seva bandaNoam Chomsky, lingüista, filòsof i politòleg, planteja la teoria conspirativa en oposició a l'anàlisi institucional que s'enfoca sobretot en el comportament públic a llarg termini d'institucions reconegudes públicament, segons es registra en documents acadèmics o informes de mitjans de comunicació, en lloc de coalicions secretes d'individus.
(Continuarà...)
Imatges extretes de https://www.pexels.com i de https://pixabay.com
Cesc Fortuny i Fabré
https://radiografiadelaconspiranoia.blogspot.com
Em van néixer a Barcelona, mentre Morrison enviduava a Pamela. Vaig aprendre a domesticar harmòniques i a exhibir-les en circs de puces, on grans hierofantes em van mostrar el camí que porta a el gran forat. Amb ofici, paletes de la paraula m'han ensenyat a enrajolar casa meva. M'agrada fer surf en ones de soroll, m'agrada ensumar llibres com el gos enganxat a l'entrecuix, i en ocasions, sóc funambulista de sis cordes. De molt jove em va interessar el món audiovisual com a eina per trencar el discurs i el llenguatge estructurat.
La meva formació acadèmica és formalment tècnica i tecnològica. Tècnic especialista en màquines elèctriques, i també en instal·lacions i línies elèctriques. Tècnic de manteniment de maquinari, tècnic Superior en Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, postgrau en administració de xarxes Linux / Unix.
Fundador del col·lectiu de música experimental Artilleria Pesada. Coorganitzador del "Festival Tremó" a Monistrol de Montserrat. Redactor i codirector de la revista cultural La Náusea. Vaig ser membre de col·lectiu artístic Grup Tremó. He participat en certàmens i festivals de música i art experimental. He estat i estic vinculat a diverses bandes musicals. He publicat dos poemaris i estic present en diverses antologies. Interessat en esoterisme i religions comparades, de l'estudi s'alimenta el meu treball artístic.
Escric poesia i narrativa tant en català com en castellà, així com assaigs en diversos mitjans a la xarxa, publicant també diferents treballs musicals a través de net labels i segells independents.
Acompanyo a diversos poetes en recitals, presentacions i performances amb els meus treballs de música experimental.
Residències artístiques:
• "Un bonic jardí per a destrossar". Experimentació sonora per al projecte Zé Pekeño. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, juny 2015).
• "El luto de los colores". Projecte pictòric-poètic integrat per Jaume Vendrell, Cesc Fortuny i Fabré i Marian Raméntol. Acrílic sobre llenç sense bastidor de 2 x 2 m. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, setembre 2011).
• "Metàfora, en busca del lenguaje único". Projecte conjunt amb Marian Raméntol en què s'experimenta amb imatge, so i paraula en perpètua mutació. Centre d'art conemporani Konvent de Cal Rosal, (Berga, Colònia Rosal, agost 2011).
0 Comentaris