Anna Rossell (Mataró –Espanya-, 1951).
Com a gestora cultural organitza anualment els recitals de Poesia a la Platja a El Masnou (Barcelona) i ha estat membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries bianuals entre continents –Translit- . Publica regularment a Quimera, Culturas (La Vanguardia), Contemporary Literary Horizont, Bocadesapo, Crítica de Libros, Otras Palabras, Palabras Diversas, Literarte Digital, Periódico de Libros, Revista Digital La Náusea, Realidades y ficciones, entre altres publicacions periòdiques i a revistes especialitzades de filologia alemanya. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb el poemari llavors titulat La veu per companya, la major part dels poemes del qual composen ara Àlbum d’absències (2013). Entre les seves obres no acadèmiques ha publicat els llibres de viatges Mi viaje a Togo (2006), els poemaris La ferida en la paraula, (2010), Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011) i les novel·les, Mondomwowé (2011) i Aquellos años grises (España 1950-1975) (2012). És coautora del llibre de microrelats Microscopios eróticos (2006). Els seus poemes i microrelats han estat inclosos en nombrosos blogs i antologies. Gestiona el seu propi blog de literatura:
La tertulia literaria de Anna Rossell http://annarossell.blogspot.com/
Siegfried Lenz
El desertor
Traducció de Ramon Monton
Edicions de 1984, 353 pàgs.
«Sap per què ens
serveixen de tan poc els records?», Li pregunta l'ancià Adomeit a
l'ex soldat Proska quan aquell acaba de explicar-li com va matar un
soldat de l'exèrcit enemic en la guerra que li va tocar viure a ell.
La pregunta implica l'afirmació que
l'experiència ens serveix de poc o gens: la Història es repeteix
perquè els humans repetim la història. Aquesta convicció sembla
haver portat al reconegut autor alemany a escriure aquesta novel·la,
el títol original és Der Überläufer,
literalment El que es canvia de bàndol.
I és que Walter Proska es troba, en la Segona Guerra Mundial, en
idèntica situació que Adomeit. Com si es tractés d'un déja
vu, el lector assistirà a la mateixa
escena, quan, en retrospectiva, s'endinsi en els esdeveniments
narrats, protagonitzats per Proska.
Escrita el 1951 i
rebutjada per diverses editorials l’any 1952, la que era la segona
novel·la del llavors prometedor autor va quedar oblidada. Només
seixanta-cinc anys després ha pogut veure la llum, recuperada entre
els manuscrits del llegat literari de Lenz, custodiat a Marbach, i ha
estat aplaudida al seu país per la crítica, gairebé sense
fissures.
I és que El
desertor és una novel·la de guerra
atípica: l'acció no es desenvolupa al front sinó a la rereguarda,
en una petita població on el soldat Proska, ha estat destinat a una
reduïda unitat de l'exèrcit alemany per protegir la línia de
ferrocarril. Siegfried Lenz (Lyck, Prússia oriental, 1926 - Hamburg,
2014), que, com el seu protagonista, és originari de Lyck i
desertor, crea un escenari allunyat de la primera línia de foc, per
propiciar un ambient diferent entre el grapat de personatges,
atrinxerats al bosc a les ordres d'un cap barroer. Exceptuant algunes
atzaroses trobades amb partisans, el temps transcorre amb
aclaparadora i tensa lentitud en un lloc aparentment abandonat, on
els soldats es lliuren al diàleg existencial o cauen víctimes del
desfici. Així, a través de les converses entre Proska i
l'intel·lectual del grup (Kürschner, àlies El
panet de llet), l'autor relativitza el
concepte d'enemic, planteja la reflexió sobre el deure, el jurament,
la fidelitat a una causa, la consciència, o la culpa inherent a
l'actuació humana; no hi ha dubte que Lenz va voler escriure un text
antibèl·lic que, en el moment en què va decidir publicar-lo,
difícilment podia haver estat ben acollit, no només pel fet que el
públic alemany no fos receptiu llavors a temàtiques de guerra, sinó
perquè, en uns anys en què la Guerra Freda estava clarament
declarada, apostar per un desertor que abandona l'exèrcit alemany
per passar-se al bàndol soviètic podia comprometre l'editorial i
passar-li factura. Les raons del rebuig editorial van ser sens dubte
polítiques i alienes a la qualitat del text, que, d’antuvi, el
segell Hoffmann und Campe havia celebrat amb entusiasme.
Amb escrupolosa
distància per extremar al màxim l'objectivitat, la veu d'un
narrador omniscient condueix la trama descriptiva, en la qual
s'intercalen els diàlegs dels protagonistes, que en cap moment cauen
en el melodrama. Tampoc la relació amb Wanda, el personatge femení
del bàndol enemic, de qui s'enamora Proska, adopta aquest registre
ni el seu contrari. Lenz no només ho evita, sinó que intercala en
alguna ocasió el sarcasme i situacions que freguen l'absurd i
l'oníric, que recorden alguns contes de la postguerra alemanya
immediata o certa escena de la peça teatral Drauβen
vor der Tür (Fora
davant la porta), de Wolfgang Borchert.
La novel·la és
indubtablement, entre les de temàtica bèl·lica, un text singular;
tanmateix una no es pot sostreure a la sensació que, formalment, el
seu autor explora camins nous amb certa reserva. Lenz no aborda amb
prou decisió els diferents registres estilístics que tempteja, que
són una de les majors qualitats del text. El capítol final, que
descriu la vida sis anys després de la guerra, no deixa opció a
l'esperança: la camarilla,
nom que Proska dóna al poder establert que dirigeix les vides
del ciutadà del carrer, ara d’un altre color ideològic, torna a
moure els fils al seu antull.
La traducció que
publica el segell Impedimenta inclou una nota editorial de l'original
alemany (ed. Hoffmann und Campe), que explica la gènesi de la
novel·la, així com les modificacions que va realitzar l'autor sobre
la primera versió, seguint els consells del germanista Otto Gorner.
La que ha arribat a nosaltres és la segona versió, en la qual Lenz
va ampliar sobretot la segona part, dedicada a la deserció i va
reduir la primera, més extensa, sobre els partisans. El llibre conté
també una taula cronològica informativa de vida i obra de l’autor.
Siegfried Lenz ha obtingut
innombrables i prestigioses distincions i és conegut sobretot per
les seves narracions curtes i les seves novel·les, tot i que també
ha publicat assaig. Molts dels seus textos han estat portats al
cinema.
L'autor ha estat
àmpliament traduït a l'espanyol i alguna de les seves obres al
català.
© Anna Rossell
0 Comentaris