Cicle de Conte Infantil: "LA MÀQUINA DE RENTAR" i "EL DIA DE LA MÚSICA", per Núria Mirabet i Cucala

divendres, 5 de gener de 2018

NÚRIA MIRABET I CUCALA 


ESTUDIS: Llicenciatura en Filologia Catalana (UAB).
LENGÜES ESTRANGERES: Alemany, Francès, Italià, Txec AUTORS TRADUÏTS: Johann Wolfgang Goethe, Molière, Carlo Goldoni, Pablo Picasso, Luigi Pirandello, Anne Clément, Karel ČAPEK, Doris Dörrie, Karel Jaromír Erben, Georges Feydeau, Bohumil Hrabal, Ismaïl Kadaré, Marc Levy, Waltraut Anna Mitgutsch, Johann Nestroy, Olivier Weber.
PREMIS: “Vidal Alcover” “Ciutat de Barcelona”, "Concurs de Relats Catalanets de Berlín".






http://www.escriptors.cat/autors/mirabetn/ 




CICLE DE CONTE INFANTIL

LA MÀQUINA DE RENTAR


Quan vam tornar de vacances ens vam quedar amb un pam de nas. La rentadora havia desaparegut. Qui la podia haver robat? Els lladres s’enduen joguines, collarets, ordinadors, i coses així, però, una rentadora? Els pares no sabien què fer. Havien de trucar a la policia? Però, qui truca a la policia per dir que t’han robat una màquina de rentar? Els policies es pensarien que els estaven prenent el pèl i més val que no els empipis explicant-los coses rares, perquè allò era una cosa ben rara.

—Potser se l’han enduta els avis, potser la seva es va espatllar i van venir amb una camioneta —vaig dir.
—No home! Que ens ho haurien dit —va dir el pare.

Tots estàvem esverats i de sobte va aparèixer un robot. Un robot que tenia totes les peces d’una màquina de rentar però posades d’una altra manera. Quina sorpresa! Li vaig posar robot al revés, “Tobor”. Juga sense fer trampes, sap totes les cançons i infla globus. És el millor saltant a corda, jugant a un dos tres pica paret i muntant el lego. Ah! I també renta la roba! A més em podria ajudar a fer els deures, però els meus pares sempre ens vigilen i no em pot ajudar mai, ni a fer una suma.

És com una pel•lícula! Tots els meus amics el vénen a veure i ens ho passem guai. La mestra no s’ho va creure fins que un dia el Tobor em va acompanyar a l’escola.
Li agrada molt anar pel carrer, i a la nit, quan els llums estan apagats, se’l mira des de darrere els vidres de les finestres.

Aviat serà carnaval! Tota la família ens disfressarem de robot. Guanyarem el primer premi, a més, tothom veurà que tenim un robot de veritat.

*****************************************************************


EL DIA DE LA MÚSICA


Un matí, quan el Nil es va despertar, va sentir que els cotxes, les motos i els trens no feien soroll. Feien música!

    —Que guai!— va dir el Nil tot content.
    —Avui és el dia de la música— li va contestar el seu pare.
    —Oh, que bé! Avui no aniré a l’escola —va dir el Nil.
    —Com que no? Avui també hi has d’anar

       El Nil va fer mala cara, però quan va sortir al carrer va veure que tothom cantava i ballava. Els que desafinaven també cantaven. Els que no sabien ballar també ballaven. Al carrer tot era una gran festa.
La música anava canviant, sonaven cançons de nens, música de la tele, música de grans. Tot era música i més música.

       Els nens i els mestres es van passar tot el dia passejant pels carrers, hi trobaven nens d’unes altres escoles i van fer molts amics. Canviaven cromos, s’explicaven que eren de la classe dels esquirols, de la classe de les tortugues, de la classe dels peixos... Hi havia una pila de classes! Parlaven dels programes que més els agradaven, del menjar que trobaven més bo, de les joguines, de les vacances. De tot el que volien.

       Aquell dia ningú no es va barallar amb ningú, a tothom li agradava el menjar que li donaven, encara que fos verdura i no una pizza o patates fregides. 

       Tots estaven molt contents i la música va durar tot el dia. L’endemà hi tornava a haver el soroll de sempre.

—Com és que avui hi torna a haver soroll?
—Perquè a les dotze de la nit es va acabar el dia de la música.
—Tant divertit que era...

       Però qui era el director de l’orquestra? Perquè n’hi havia d’haver un. I sabeu qui era? El semàfor més vell de tots. Quan canviava de color també canviava la música.