CICLE DE CONTE INFANTIL: RODONES, per Núria Mirabet i Cucala


Núria Mirabet i Cucala


ESTUDIS: Llicenciatura en Filologia Catalana (UAB).
LENGÜES ESTRANGERES:Alemany, Francès, Italià, Txec
AUTORS TRADUÏTS: Johann Wolfgang Goethe, Molière, Carlo Goldoni, Pablo Picasso, Luigi Pirandello, Anne Clément, Karel ČAPEK, Doris Dörrie, Karel Jaromír Erben, Georges Feydeau, Bohumil Hrabal, Ismaïl Kadaré, Marc Levy, Waltraut Anna Mitgutsch, Johann Nestroy, Olivier Weber.
PREMIS: “Vidal Alcover” “Ciutat de Barcelona”, "Concurs de Relats Catalanets de Berlín".







RODONES


El Gerard passava els estius al poble dels seus avis. Li agradava molt anar-hi perquè es passava els matins i les tardes jugant i corrent amb tots els nens pels llocs on no hi havia cotxes.
Un dia el senyor Jaume va sentir una conversa entre el Gerard i la seva amiga Noa:

—A tu quines coses t’agraden més, les rodones o les quadrades? —va preguntar la Noa.

—A mi les rodones. I a tu? —va dir el Gerard.

—Doncs a mi també! —va contestar la Noa.

Llavors el senyor Jaume els va dir:

—Si demà veniu al cobert on tinc el tractor, podreu trobar una pila de coses rodones.

L’endemà al matí el Gerard i la Noa van anar al cobert del senyor Jaume. Allí hi havia el tractor, però, a més, hi havia moltíssimes andròmines apilades. I és que el senyor Jaume era molt i molt desendreçat.

El Gerard va dir:

—Una roda!

—I no és de tractor, és de bicicleta! — va dir la Noa.

—Una paella sense mànec! —va dir el Gerard.

—Ui! què és això que té un forat rodó al mig? —va preguntar la Noa.

—Un motlle per fer pastissos. Que no en teniu, a casa? —va dir el Gerard.

—No, nosaltres els pastissos els comprem a la pastisseria —. va contestar la Noa.

I anaven trobant moltes coses rodones i s’ho anaven dient:

—Aquí hi ha un rotlle de corda!

I un de filferro!

—Goita! La tapa d’un pot de confitura.

—I aquí el peu d’un llum!

—Mira! Un rellotge!

I van anar trobant coses i coses.

Abans d’anar a dinar el senyor Jaume els va dir:

—Aquesta tarda anirem al riu i us emportareu una sorpresa.


Quan van arribar al riu el senyor Jaume va agafar una pedra plana i la va tirar al riu en línia recta i amb força. Aquella pedra va anar rebotant a flor d’aigua i després de cada rebot es formaven unes rodones que s’anaven afeblint a mesura que s’eixamplaven.

El Gerard i la Noa van quedar meravellats.


DIBUIXA EL CONTE

Publica un comentari

0 Comentaris