La veu poètica de Francesc Xavier Simarro Montané

divendres, 4 de desembre de 2015

Francesc Xavier Simarro Montané, Nascut a Barcelona, viu a Cornellà de Llobregat des de l’any 1986. Està casat i té dues filles. És mestre d’escola, especialista en educació especial.

Soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Soci de la Societat Coral “La Unió “ de  Cornellà de Llobregat ( fundada l’any 1854 ) i responsable de la revista de l’entitat.

Membre del grup Aut@rs de Cornellà, presentat a la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat el dia 1 de desembre del 2011
http://autorscornella.blogspot.com.es

Membre de l’equip d’autors ( responsable de la redacció i edició del text ) que va publicar el llibre: “ CORNELLÀ, Bàsquet i Ciutat. 70 anys creixent junts ” , editat per Ediciones Gràficas Rey, S. L.  1ª edició, Març 2001, que recull la història del Club Bàsquet Cornellà.

Autor convidat al cicle Lectures insòlites dins del programa NITS D’ESTIU ’09 organitzat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Autor convidat al programa Activitats ESTIU Bellver de Cerdanya 2014
Presentació del llibre de poemes “ Passatger” de STONBERG editorial el dia 8 d’agost al Jardí de Ca les Monges.

Autor convidat al recital poètic Festival poètiques, organitzat pel Centre Cívic Pati Llimona ( Barcelona ) i Abadia Editors en el decurs de Barcelona Poesia del 15 al 21 de maig. Acte celebrat el 15 de maig del 2008.

Durant les temporades 2003, 2004 i 2005: autor convidat al micro espai: “La pissarra”, emès a COM Ràdio i dirigit per Joan Barril.

Autor convidat a l’espai: “ La magia del verso “ de Ràdio Cornellà dirigit per Jordi Subirà.

Autor dels llibres: “ Poemes des de la vorera ” (Col•lecció Lluerna, Abadia Editors, abril del 2005,  amb pròleg de Jaume Ten)  “ La deriva del camí ” (sèrie poesia marbre, número 18. Editorial Òmicron, gener del 2008, amb pròleg de Vicenç Ambrós i Besa)  “ La roda de l’afilador” (amb pròleg de Marita Osés. Setzevents Editorial, juliol del 2010 )  i “ Tocat pel temps “ ( pròleg de Vicenç Ambrós i Besa. Setzevents Editorial, maig del 2012 )

El mes de març del 2013 publica una breu col•laboració en el llibre “ Paper de vidre. Una nova polida “  ( pròleg de Guillem Miralles ) de Labreu Edicions.
El mes d’abril del 2013 publica amb el grup Aut@rs de Cornellà el llibre col•lectiu: “Ovnipresentes“, una antologia de relats de ciència ficció prologada per Jorge Gamero i editada per Ediciones Dédalo, dins de la seva col•lecció, Viaje al Misterio.

El 21 de gener del 2014 presenta a Cornellà de Llobregat el seu cinquè llibre d’autoria individual. “ Passatger “ és un recull de tankes i haikús publicat per STONBERG Editorial amb pròleg de l’escriptora Montserrat Galícia.

Autor convidat al Bloc d’en Jordi Cervera dins de la seva antologia de poemes d’amor: entrada del 29 de juliol del 2008 amb el poema “ La mare del silenci “ www.icatfm.cat/jordicervera

Autor convidat al fanzine MALALLETRA. Núm. 20.  Maig 2009 i Núm. 21. Desembre 2009. www.fanzinemalalletra.blogspot.com

Ha publicat poemes en les antologies:
“ La Catalana de lletres 2003, 2004 i 2005 ” totes tres editades  per Cossetània Edicions dins de la seva col•lecció de poesia, Sinalefa.

I en el volum: “ Erotisme som tu i jo ” Recull de poesia eròtica de relatsencatala.cat
Emboscall Edicions (El taller de poesia,156 Abril del 2007)

Així mateix, ha publicat a: “ Paper de vidre ” ( Labreu edicions, març del 2005) i
“ Poesia 2006 ” ( 2n Premi de poesia Penya Joan Santamaria ) La Busca Edicions, Barcelona 2006.

També ha publicat a la revista Atenea, editada per l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonés. Concretament als números: Atenea 7 maig 2003,  Atenea 9 Primavera/estiu 2004,  Atenea 10 Tardor/Hivern 2004  i Atenea 11 Primavera 2005.

Trobem escrits seus en diversos portals i revistes de literatura a Internet com: Alfabet, Poemes al nas de la lluna,  www.joescric.com, www.relatsencatala.cat i www.paperdevidre.cat

Manté força inactiu un bloc literari a Internet:
www.lesgotesdeplujamullen.blogspot.com.es


MOSTRA POÈTICA 


No vaig a la festa

No, avui no he volgut anar a la festa.

Tot i els dubtes, m’he volgut quedar a escriure.

M’he estimat més seure davant del full
i treballar collint fruits del no res;
d’aquests mots esquerps que no piquen l’ham.

Quin verí sens fre, aquest pas del temps!

La finestra s’omple de dol, i res.

El convit a fons, és a taula amb mi.

Festa de l’absència, de cap gir
que m’aparti del blanc que vull tocar.

És cert que les espelmes bufareu,
mentre el fum dels mots absents em fa mal.

El meu full és un pastís sense foc.

Bufa el vent, mentre la tarda se’n va.

Tocar

A partir d’un pensament de Iorgos Seferis llegit al llibre “ Dillatari ” de Ponç Pons:
“ On sigui que la toquis la memòria dol ”


On sigui que la toquis ella em dol,
i també ho fa el present, aquest mirall
des d’on tastem glopades de minuts.

Alguns dies, quan l’ara es torna un vòmit;
serà que si la toques, ella ho vol?

Cerco un cel. Acaronar els seus pits breus
i ser hoste uns instants d’un llampec d’ulls.

Real o no, foll o madur, tacar
no és pas el que voldria. Hi ha una fonda
buidor que m’acompanya, d’aquell nan,
d’aquell noi, d’aquest ara que fa un vol.

Com sigui que la toquis, no hi ha res.

La vida, una dona, aquest dol.

Ens sol tocar ser adults, ui quin vol!


No en tinc

Jo no estimo cap princesa, no en tinc.

I no munto cap cavall blanc pel bosc;
però em sento estrany besant amb els ulls
a una dona que té vint-i-sis anys.

D’aquí estant, el meu regne és un carrer
a punt de ser esventrat en mil canals,
i la pols es fica per tot arreu,
mentre jo cerco els miratges d’un cos.

Ara no sé a que puc donar pas.

Quan sóc més hoste de la realitat?

A cavall de les hores que desfilen,
o travessant el fossar dels somnis?

No agita la dama cap mocador.

Agitat, voldria plorar i no en sé.


Ruta                                          

Enfilo la ruta del passadís,
llarg i fosc, de la cuina al meu despatx.

Deixo bruts a la pica, plats i gots,
i m’espera un futur que desconec.

De cop, m’assec i entro en un cul de sac.

Un mur de silenci ho esclafa tot,
malgrat la finestra vomiti sons.

Sóc un semàfor clavat en vermell.

Vestit amb el vers em miro de noi:
a la dreta, una dona que no veig.

Ara és el temps que em va mirant a mi.

El paradís pot ser uns gots i uns plats.

És la lluna sens mel de cada nit.

És la meva ruta que es va fonent.


Construccions

Un cop l’any, un joc de construccions;
de ben lluny, i amb un to misteriós,
venia a les meves mans. Quin regal!

Passejava els ulls pels colors ben vius,
i somiava fer cases com mai!

Sobre les bases de gris, construir.

Damunt les brases d’un nen, recordar.

De les cendres dels morts, un fumejar.

Aquell joc s’ha fet un núvol dins meu,
i la dona que me’l dugué, un estel.

Tornà d’Auschwitz fet miques el seu ser     
i jo no vaig veure mai el seu cor,

cremar de dolor pel seus, pare meu!

La tieta Nati i el pare trist, ves!


Pati

La canonada ja no empassa més,
com el cor quan se’m queda fet un nus.

Palplantada amb els braços creuats,
sembles un far que apunta decidit,
ancorat a la platja de ciment.

No m’atreveixo a seguir-te mirant,
a resseguir a fons el teu perfil.

En aquest mar dels anys que van passant,
els esculls són les boires i les llums.                                

Quan l’aigua em llepa la sorra de dins,
els petons de sal couen i fan mal.

Tu ets un cel, una illa de joventut.

Sóc al pati, mentre dansen els nens.

Em mulla el temps, i tu em deixes cec.


Desert

El carrer està desert, plantat de res;
travessat per la cinta gris i bruta
que espera un asfalt encara absent.

Comença a fer fred i la nit no cau;
és l’absència de claror que ve.

Veig que arriba gent i entra en un portal.

Jo sec aquí i vull que arribi tot:
la sorra de cada vers que bull dins,
el bàlsam que calmi el sol dels crits,
un portal on aixoplugar el meu bes.

Res m’arrela tant com el pas dels jorns,
caravana de segons vers la fi.

Veig les dunes d’un cos per travessar.