"Un matí que es converteix en tarda" & "Only you a l'habitació" (relat curt), per Laia Ruiz Rull

divendres, 3 de juliol de 2015

Laia Ruiz Rull:

Vaig néixer el 1980 a Barcelona, on he viscut sempre i d’on soc una gran admiradora. Vaig llicenciar-me en Publicitat i RRPP, a l’Escola Superior de la Universitat de Barcelona i posteriorment vaig fer un Postgrau de Protocol i Relacions Institucionals a la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. 

He treballat en moltes empreses i agències, ocupant llocs força diversos, però sempre relacionats amb el món de la comunicació, oral o escrita, ja que és un tema que m’interessa moltíssim i una eina que considero essencial pel bon desenvolupament de qualsevol projecte, personal o professional. 

 He anat compaginant els meus estudis amb algun taller d’escriptura i el meu blog (bé, meu i de les meves germanes) www.lagentestreulesaarugues.blogspot.com. 

El 2014 vaig cursar, impulsada pel meu interès en aquest àmbit, un Certificat de Professionalitat d’Organització i Planificació d’Activitats Culturals, a la Facultat d’Educació Social Pere Tarrés, de la URL. 

Acabo de publicar la meva primera novel•la, “Qüestió de pell”, amb l’editorial La Busca Edicions i col•laboro com a redactora a la web d’ Espectáculos BCN. 



Un matí que es converteix en tarda…

Arriba l'estiu. Arriba amb la calor, amb el sol aquest pendó que no se’n va a dormir ni que el matin, amb les ganes de sortir, de passar tardes a la sorra de la platja, de fer terrassetes amb els amics. L’estiu arriba i tant li fot que nosaltres hàgim de treballar, que no puguem passar-nos el dia de “picos pardos”, que no puguem passar les hores de xafogor en remull, tan li fa si no estem de vacances... ell arriba i ens incita i això, jo què voleu que us digui... és molt dur senyores i senyors. Molt molt dur i quasi diria inhumà. Ara queden aquelles setmanes de fer creuetes taxant els dies que falten per ser lliures, per poder gaudir de les meravelloses i anhelades vacances, per poder fer el que vulguem, o com a mínim, rectifico, per no haver de fer allò que no ens ve de gust.
Per mi el millor de les vacances és poder passar un matí a la platja amb els meus amics, que es converteixi en tarda de cartes o de xiringuito, que acabi sent un vespre compartit, un cine, una sardinada improvisada, un monopoly, uns mojitos, un “digues-li com vulguis”, que acabi sent un dia que no tenia hora de començar ni de marxar... el relax del “fem el que vulgueu, com vulgueu... anem on us vingui de gust, jo no tinc pressa, avui no he fet més plans, demà també és nostre...”



Only you a l'habitació

Busco a l'spoty una cançó que em vingui de gust escoltar. Que hi ha dies en què fins i tot això costa... i et posaries alguna cosa com molt xunga i depriment i saps que no et convé, que el que has de trobar és un rollete ben animat, ... però que et dóna tres patades ara mateix.
Total, trobo en la llista de les meves preferides "Only you", de Yazoo. I me'n recordo i la poso. Play. I estic a la seva habitació, tinc 18 anys i és agost. Se'm dibuixa un somriure a la cara viatjant a la Calella de PAlafrugell de fa uns anys... perquè és inevitable... És fosc, és de nit, però no sé ben bé quina hora deu ser... entra claror per la finestra (llum d'algun fanal potser). I la cançó sona per casualitat, té la ràdio engegada.
L'habitació aquella a la que arribaves després de baixar unes escales, que feia olor de... com de fet feia olor de marihuana, no cal dir-ho de cap altra forma ara ja a aquestes altures. Aquella habitació on em vaig posar per primer cop uns cascos de DJ. Que fort... quants records, una cançó. I aquells pantalons de pota d'elefant de color blau gastat, el top de l'Aina amb l'esquena descoberta, ... els cabells tenyits de Henna... Ell que em veu després de 2 o 3 dies, després  d’una visita fugaç que vaig fer a Barcelona.

- Hola!... - I s'acosta amb la cara il•luminada i m'agafa de la cintura. - Que vermells! Que guapa!.
- Hola guapo...