SET POEMES D'ESTER XARGAY

ESTER XARGAY (Sant Feliu de Guíxols, 1960). Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Escriu poesia i textos en relació a l'expansió de l'art: interdisciplinàrietat, actituds, procediments i dissolució dels gèneres.
Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Col·labora al diari Avui i a revistes com Benzina, Papers d’Art, Transversal, Barcelona Review, i d'altres. I, juntament amb Carles Hac Mor, ha traduït, entre altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau. Darrerament ha tingut cura de “Barcelona poesia” Set dies de poesia a la ciutat. 2005/2010, juntament amb David Castillo, i de “Poesia als parcs” cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 2007/2012, juntament amb Carles Hac Mor.
En poesia, ha publicat els llibres de poemes “I n f i n i t i u s” (en procés d'edició), “Aürt”, Pagès Editors; “Eixida al sostre” (amb imatges de Vicenç Viaplana), Arola Editors 2010; “Fissura” (amb Nora Ancarola, Marga Ximènez i Carles Hac Mor), Edicions 1010, 2008; “Salflorvatge”, March Editor, 2006; “Trenca-sons”, Llibres del Segle, 2002, i “Darrere les tanques”, El Tall Editorial, 2000; així com les plaquettes “Éssera ponent”, Morphosi, 2006; “Ainalar”, Café Central, 2005; “Volts en el temps”, La Cèl·lula, 1997; “Les flaires del galliner”, Albert Ferrer editor, 1993, i “Els àngels soterrats”, Cafè Central, 1990.
I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres “Zooflèxia”, March Editor, 2007; “Amor lliure, ús i abús”, Pagès editor, 2001; “Tirant lo Blanc la”, Teatre-entreacte, 2001; “Epítom infranu o no”, Pagès Editors, 1997, i “Un pedrís de mil estones”, El Mèdol, 1993.
http://www.youtube.com/watch?v=7IQJLy1atTA
 
 
 
 
SET POEMES D'ESTER XARGAY
 
 
RENDA BÀSICA
en haikus ensextinats.

Nosaltres tots, castellers.. Salvador Espriu
Raó del poble,
Renda Bàsica, flama,
lluita del pobre.

El diner parla.
Nosaltres tots, la causa,
sumem la força.


Compartim força,
quan invocat pel poble
el dret és causa.

Sistema en flama,
Renda Bàsica parla:
parc és el pobre.


Dignitat, pobre.
Renda Bàsica, força,
l'equitat parla.

Treball del poble,
del col•lectiu la flama,
riquesa en causa.


Domini en causa,
el capital del pobre,
alça la flama.

Preu de la força,
Renda Bàsica és poble,
comuna parla.


Social la parla,
Renda Bàsica és causa
de franc pel poble.

Lèxic del pobre
que amb justícia força
l'amo amb la flama.


Volent-se flama,
castellers de la parla
s'alçen amb força.

Noble és la causa.
Renda, el sou del pobre,
la llei del poble.


Capbreu del poble,
Renda, gestió i flama,
el guany del pobre.

L'ideal parla.
Si justa és la causa,
guanya la força.


Renda del poble,
bàsica n'és la flama
que encén el pobre,
que amb l'alè parla
d'igualtat amb la causa.
Som tots, la força!

(Del llibre “A VEU ALÇADA”)



FOC INTERIOR

(A Antoni Tàpies)


Aürt !
El solc del qual
reté la violència
de l’embat dins
la matèria
grisa, concavitat
plàstica que marca la tela,
petja d’un gest
sense ira, sinó
amb força, ni cap
finalitat, sinó
lluita
 -buit del dir, ple
de l’acte capit-,
ni fe,
ans no res,
sinó ésser.

(Del llibre “AÜRT”)



L'ESTANÇA DE L'ÉSSERA

L’horror  és de sentir que entre la veritat
i nosaltres no hi ha sinó un pas de tenebra.
                                                Carles Riba



En el parir romandre muda
subjecta al dur a llum en l’esperar
éssera carn l’ànima retenir
gràvida ment del ventre alliberar
en mudar la desconeguda
el sentit desnonar
en el negar-se a procrear
l’art d’engendrar l’esdevenir
éssera llenguatge en el desraonar
descriure-ho tot profètic en no dir
néixer vagit en el cridar
morir oracle i veu en el callar


(Del llibre “I N F I N I T I U S”)



L'ERA DEL LAI EN EL COMPTAR


A Déu siau, vós, mon delit,
car tot món bé és ja fallit
tan quan al món.
                      Ausiàs March

I

Udols en pàgines, l’escriure,
codi negre en el si del viure,
renecs al dir
tot ésser lluna per sortir
ans licantrop per enfurir
en el compondre
transformació del respondre
per recrear-se en el confondre
fer del renéixer
discurs per on desaparèixer
en no ser petja on reconèixer 
en el commoure
grafologia del descloure
el text en un cos per somoure
en el constrènyer.



(Del llibre “I N F I N I T I U S”)



PAM A PAM

Quadre o circunferència
fora mida del compàs
a pam i toc per percebre
al comptat l’esdevenir
trinco-trinco per venir


(Del llibre “I N F I N I T I U S”)



LA CULPA DE TOT

Brou de mots, xup-xup, la fam,
bullícia amb tites! Tites!
Paraules a corre-cuita
per empaitar l’aviram
amb flaires de corredisses.

(Del llibre “I N F I N I T I U S”)



FORASSENYAR-SE

Acte sensible
                                  del seny excloure's
                                  sense pronoms
romandre feble   
                          en el vers lliure.



(Del llibre “I N F I N I T I U S”)

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris