Domingo Javier Sánchez Castelló, la poesia autodidacta.


Domingo Javier Sánchez Castelló neix a Barcelona el 19 de juliol de 1959.

Després de més de 30 anys dirigint un pròsper negoci de venda de discos , la revolució de les noves tecnologies i Internet trunca la seva carrera. Desposseït de sobte de la seva activitat principal se sumeix en un període d'intromissió del qual surt re-inventat com a persona , després de molts dubtes , alts i baixos i de superar el cop que va suposar quedar-se sense res .

A partir d'aquí i gairebé a manera de revelació comença a escriure de manera amateur i autodidacta des de l'any 2004 , i a exposar la seva obra en els diferents fòrums de poesia i prosa que s'ofereixen a Internet , rebent premis i mencions pels seus mèrits en diversos d'ells com :

  •  El premi al relat "Més Llegit " a la secció " Relat Lliure " del concurs de Relats Curts organitzat per TMB de Barcelona , edició 2012 .
  •  Menció Honorífica al 23è Certamen Literari i de Poesia de Nou Barris a Barcelona , el 2011 .
  •  1r premi del Certamen de poesia organitzat pel fòrum " Un passeig pels núvols " , el 2010 .

Actualment és membre del col · lectiu d'escriptors " El laberint d'Ariadna " ( http://www.ariadna-web.org ) situat a Barcelona , en el qual participa activament .

També col · labora amb " Poesia en Acció ", també de la capital catalana , en els diferents maratons poètics anuals que organitza l'associació.

Darrerament l'hem pogut escoltar per les ones radiofòniques al programa de poesia "Poesia en viu" de Mataró Ràdio dirigit per ​​María José Robledo i en "Perfum de silenci " secció poètica del programa " Viu la vida dia a dia " de M. Lluïsa Aranaz amb la col·laboració del gran poeta Eduard Miró , també de Mataró Ràdio.

La seva activitat i obra poètiques segueixen de manera imparable i paral · lela i ara comença , amb força , a deixar constància dels seus escrits de manera impresa.



MOSTRA POÈTICA 


DEL COR AL CERVELL



Del cor al cervell,
amb prou feines un pas

o ni això,

el que has d'apropar-te.



Llenço fletxes enceses

assenyalant-te on estic,

poso coloms en els meus llavis

perquè vegis que arribes a una pau.



Apropa't a agafar-te d'aquest aroma,

a provar la febre que no baixa.



Vine fins al poema que ha fet fallida

d'un autèntic suïcida per l'amor.



No demoris, ja veus com estic

preparant per a la teva pell esmunyedissa

un ram d'algues.



Arriba't fins aquí

que t'ofereixo un zodíac

perquè escullis el que desitgis ser,

o bé, fins a una cambra fosca

on val tot

el que somies....



coneixeràs

i no ja de la meva gola, sinó dels meus llavis

una diferent gana,

una altra inesperada set.



Vine a la meva ombra, tu

el meu feix de llum

que sols "tu" ets el preferit pronom.



Puja al meu amor, via-riell secret

que et portarà fins als meus braços,

allà on el meu orgull i ofici

és, només: "Ser teu i res més"...







PER SER FELIÇ NO CAL GAIRE



La pols aixecada ens fa tancar els ulls,

dura una mica

i ens dol tornar a alçar-los



llavors, a l'estona

ens confessem

que dormint és com millor s'està



en tornar a casa

tenim els ulls sencers, ja només

per nosaltres dos.



Estem en aquesta edat en que ja no costa gens,

gens en absolut,

mirar-nos fixament.



Sabem que sempre ens anirem al llit junts

cosa que ni ens hem de dir,

mentre cerquem el nord per el capçal i per nosaltres

on ja és habitual

l'arribada de les tempestes.



Oh vent, siguis quin siguis

entra per les esquerdes, si vols

fes que tinguem els ulls sempre closos,

volem passar amb poc, ella i jo junts

només

i la mínima distància...





Somriures per saber tant;

fora s'escolten ja les xiulades

prenyades de partícules

de la mínima sorra d'altres caus



Som dos que, des d'un mateix interior

anem tancant els ulls

al mateix temps que a dintre

hem arribat fins a aquest quòrum de les ànimes



Oh, tancar els ulls, ara

quan és més aquest batec

i per ser feliç

no cal pràcticament gaire.







(SENSE TÍTOL)



Soc  de l'estirp de l'aigua

que envia ones a tota adreça i platja



per trobar-te, per arribar a tu

com sigui

i així vegis

que no es de fusta tota barca.



 

Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Me encantan tus poemas, en los cuales demuestras tú sensibilidad,sigue deleitándonos con tus poemas...una admiradora....

    ResponElimina
  2. Me encantan tus poemas, en los cuales demuestras tú sensibilidad,sigue deleitándonos con tus poemas...una admiradora....

    ResponElimina