LIBERATO QUAGLIERI. PICCOLA RONDINE/ PETITA ORENETA Traducció de Marian Raméntol.

divendres, 5 d’abril de 2013

Foto Fitxa MarianMarian Raméntol (Barcelona, 1966). Poeta, traductora i directora de la revista cultural "La Náusea". Membre del grup musical O.D.I. Membre del grup artístic Orimoron (PiroPoesía y música Cuántica). Membre del grup artístic Tremó (2010).
Ha traduït a poetes contemporanis italians al català i al castellà. Ha publicat deu poemaris i ha estat inclosa en deu antologies. Ha estat premiada en diversos concursos nacionals i internacionals, i la seva obra ha estat àmpliament difosa a revistes especialitzades on ha publicat poesia, assaig i articles d'opinió. Ha estat traduïda a l'anglès, italià, romanès, armeni, búlgar i estonià, i ha prologat varis llibres de poesia. La seva activitat a l'àmbit poètic l'ha portat a formar part de festivals, exposicions, recitals i diferents actes patrocinats per ajuntaments, editorials i altres entitats culturals.
Revista cultural La Náusea: http://www.lanausea.tk
Servicios Literarios Profesionales: http://www.lanauseaservicios.tk
Blog personal: http://www.marianramentol.blogspot.com
Grupo musical O.D.I: http://www.odiritualdrone.tk
Grup artístic Oximoron (PiroPoesía y música Cuántica): http://www.facebook.com/OximoronPoesia

LIBERATO QUAGLIERI.

PICCOLA RONDINE/ PETITA ORENETA


Traducció de Marian Raméntol


PRÒLEG
"Primavera, la flor més bella / i perfumada et pertany, / com teu és el verd, els brots, / el blau del cel"
Liberato Quaglieri a "Petita oreneta", última col·lecció seva, vol cantar a la vibrant estació que obre els brots al sol, enfosqueix el verd i mitiga l’aire o a la dolça estació d’una jove dona per la qual "després vindran / altres estacions / no delicades com tu / que escatiran la teva flor, / ofuscaran els teus colors"?
idaObre amb un interrogant la lectura de l’angoixat diari íntim d’un modern aedo de l’amor "passió -turment", l’autor, que esdevé poeta en virtut de l’amor "aigua neta / de broll que després corre / entre remolins tumultuosos" en un sentiment prepotent, la passió d’amor, constantment fluctuant entre clar i fosc, obscuritat i llum, somni i realitat, il·lusió i desengany, fins la seva resignada i punyent negació. És dona "ideal" el sotrac d’amor. "Ideal" també aquí en la doble accepció de l’objecte de turmentat desig i esperançada contemplació? Es presagien entre ambdós els resultats en el sondeig del sentiment del Poeta, "aquesta" dona, que romandrà desconeguda per al lector durant tot el poemari, però físicament evocada en els "cabells negres" que "fan de marc / al rostre bellíssim", dolç somriure, mans acariciadores i lleugeresa d’una oreneta. Relaxant metàfora de "selva a explorar" (...) rara flor/a besar (...) naturalesa, /cel,/ el mar . Un conjunt / tan bell / com per a cenyir-lo / sobre el cor."
Dona que decididament no estima al Poeta perdut d’amor. Il·lusòries abraçades i immaterial tebiesa en els somnis obsessius de l’amant que no fa més que assaborir amargors de tristos desvetllaments en solitud. Tampoc el somni -projecció dels anhels passionals compensa la realitat de la llum. Aquella que somriu en el somni i s’admet és una dona cruel i fugissera, "Cap altra cosa" que "il·lusió d’un somni”, "amor / fet d’esperança", "paraules / com fulles tallants", "cúmul de falsedat" i fins a alegria "per les ferides / que provoques al cor." Encarnació literària, síntesi adolorida de l'odiada -estimada. Lèsbica catuliana i etèria madonna estilnovista, de qui el poeta contempla la catàrtica bellesa. Desgraciat poeta que, ja inerme, gairebé voldria induir-la a l’enyorança de "quanta riquesa d’amor i somni" pugui tenir un dia perdut. "En la teva joventut / viu el nostre amor / fet d’esperança" sembla no obstant ser sovint la proclama del Poeta pres de l'adolorit desànim en aquesta infeliç història d’amor: "Havies de ser / l'única oreneta / de la meva primavera, / però a la meva crida / has volat /sempre més alt /sempre més lluny"; "Has de repetir / les paraules màgiques: / T’estimo / Només així podràs / no deixar-me morir / amb aquesta set"; "Només tu pots / posar fi al meu turment." I innombrables versos més del poemari. Gradual i conseqüent és llavors l’agudització de la seva postració a l'entreobrir-se la ment sobre la irreparable fractura entre els dos plànols, real i ideal, que es materialitza "En l’esperança / l’alegria, / la vida./ En la realitat / l’amarg, / el dolor, / perquè / et sento llunyana."
"Estimar és bell i fàcil / el difícil és fer entendre / quan gran / és l’amor que vols donar", així prorromp un Poeta forjat pel dolor i lúcid al sobrevenir del plor que corroeix també un "cor fort / i immune a les emocions" que “ha plorat per tu” . És el moment de la sublim catarsi, dolor contret i llàgrimes juntes, per a deslligar per fi els nusos de l’ànima i obrir l’aurora d’un nou dia. Torna llavors el dur imperi de la raó a dictar “T’enamores / i comets un error./ Cerques remeiar-ho, / construeixes tot el que és bell, / però t’equivoques de nou./ Avances / i ja no saps com, / fins que les coses / avancen soles / sense saber / com acabaran." Moment fatal del desengany del Poeta, del penós esllavissament del nodrit ideal, de l’abandó dels esdeveniments en una lluita desigual que el Poeta ha esgotat d’una banda i ha desinteressat l’estimada per una altra. "Va", llavors "lluny el noi", (el Poeta), "errant va / a la recerca de l’amor / pur i sincer, / que cap, potser ningú, / fins a ara li ha sabut donar" . S’ha redimensionat tant l’amor a la primària puresa de gràcia, que torna el cor a bategar d’humà afecte. Aquell que Ningú, i no només dona, ha estat capaç de donar a un desconsolat poeta.

Ida di Ianni


PAUL COURGET
És de gran valor
la teva poesia.
Dónes prestigi
al vers que tradueixes
de l'italià
al francès.
Trasllueix del noble cor
el teu amor
per l'italià,
la naturalesa,
la poesia.

23 de juliol- 3 de setembre de 1999

POETA PER TU
Visc només de la teva respiració
del somriure dels teus llavis.
El teus cabells negres
fan de marc
al rostre bellíssim.
El meu amor per tu
és com aigua neta
de broll que després corre
entre remolins tumultuosos
i el meu somni continua.
Només tu pots donar realitat
a aquest somni.
La teva veu, el teu somriure
s’ha convertit en massa dolor
que trenca el meu cor.
Sóc poeta per tu.
Les teves mans que toquen
les meves i amb la seva calor
transmeten la flama de l’amor.

LA MEVA VEU
Les orenetes seguiran
volant festoses,
continuarà el verd
i el perfum de la primavera,
continuarà la melodia
de la merla,
del rossinyol.
Només la meva veu
ja no existirà.
LA TEVA IMATGE
Estàs lluny
en aquell
camp
amb tu hi ha altra gent
que tot just coneixes.
Penso en tu intensament
i dic: Pensarà en mi?
I veig en la meva ment
la teva imatge
amb tot la seva resplendor.
És en aquest moment
que el meu turment
és gran,
perquè estàs lluny
i no puc tenir-te
estreta entre els braços.

L'ÚNICA ORENETA
Havies de ser
l'única oreneta
de la meva primavera,
però a la meva crida
has volat
cada cop més alt
i cada cop més lluny.

LA TEVA BLANCOR
Admirar la blancor
de la flor del cirerer,
de l’arç blanc
i sentir el perfum de l’assutzena
no és res comparat amb tu.

TARDA D’HIVERN
És a la tarda
hi ha tant fred
en el cor
i el temor
per una nit
que gelarà
encara més
el cor
sense tu.

ATOR
Ator, has vagat
per l’univers
a la recerca de la teva estrella.
L’has trobat,
bella i brillant,
però a l’acostar-te
una pluja de meteorits
t’ha copejat
ferint el teu cor.
I així, moribund
observes l’allunyar-se
de l’estrella
que sempre vas somiar.

ESTIMAR-TE
Estimar-te, sublim paraula.
Sentir les carícies
dels teus ulls,
assaborir la dolçor
del teu somriure,
sentir les delicades
carícies de les teves mans
que freguen el cos.
Després res de tot això
queda,
per a fer sentir
aquell amor,
que només tu pots donar.

PETITA ORENETA
Fins i tot
en el teu niu
com una petita oreneta
ets la meva companya,
ets el meu amor magnífic.
El teu piular en la nit
bressola el meu son.

ENCANTERI
Estic prop
de la teva font
neta i fresca,
però només tu
pots trencar l’encanteri
i fer-me beure.
Has de repetir
les paraules màgiques:
T’estimo.
Només així podràs
no deixar-me morir
amb aquesta set.

24 d’abril de 1998

PLOR INFINIT
Fregues el meu cos
lleugera.
M’estima, he pensat.
El seu amor
és per a mi.
En somnis t’he estimat
em lliuraves
el teu íntim ésser,
semblava veritat.
En la realitat
al meu contacte
emanes llamps,
pluja, vent
i generes fang.
Tot es barreja
en el meu plor infinit.

PRIMAVERA
Primavera, la flor més bella
i perfumada et pertany,
com teu és el verd, els brots,
el blau del cel.
Primavera, bressola sobre el teu pit
aquestes belleses també elles
desitjoses de tu.
Avui has de fer-lo,
perquè després vindran
altres estacions
no delicades com tu
que escatiran la teva flor,
ofuscaran els teus colors.
Ho perdràs tot, llavors,
només llavors, potser,
t’adonaràs
de quanta riquesa d’amor
i somni hauràs perdut.

BAGUL
Viure
d’aquella mirada
que ja no hi és,
d’aquell amor
tancat
en el bagul
dels nostres cors.

PRESONER
Mirar-te
en silenci
sense poder
estrènyer-te
sobre el cor,
em fa sentir
presoner de la vida.
Sofrir
en aquesta realitat.
La teva mirada
és la il·lusió
d’un somni,
perquè cap altra cosa
dónes de tu.

Poesia premiada per "ArteCultura" i publicada en l’antologia l”Autodidatta”, XIV edició, Milà 1997.

MANS ESTESES
A l’inici de la primavera
esteses les teves mans sobre les meves
es van posar lleugeres
com una oreneta.
Em vas fregar per un instant,
el temps de transmetre
la calor del teu amor.
Després vas volar,
lluny,
deixant-me en la solitud.

EL TEU PERFUM
Els teus cabells,
l’efluvi del teu cos
embolcallen tot el meu íntim ésser
amb amor tendre.
Visc amb vagues certeses
de les teves furtives mirades.
En la teva joventut
viu el nostre amor
fet d’esperança.

SI
Si durant el camí
de la teva vida
haguessis de viure
moments de tristesa,
si alguna vegada haguessis
de ser infeliç,
i jo ja no estigués
al teu costat,
refugia’t
en les paraules d’amor
que he escrit per a tu.

SOBRE EL MAR
Estàs allargassada sobre el canot
que oneja sobre el mar,
mentre el murmuri de les ones
que es trenquen sobre la platja
transmeten el ressò
del teu missatge d’amor.

SELVA
Ets selva
a explorar,
ets la rara flor
a besar.
Ets naturalesa,
cel
el mar.
Un conjunt
tan bell
com per a cenyir-lo
sobre el cor.

DESIG DE TU
Fregues amb dolçor
el meu cos,
però això no calma
el desig de tu.
Els teus gestos
em fan encara vagar més
en el gran espai
del meu somni.

LA TEVA JOVENTUT
En el viu senyal
de la teva joventut
vago perdut
entre la delícia
de la teva presència
i la meva set d’amor.
Només tu pots
posar fi al meu turment.

COM UNA SIRENA
Des de la platja
observo
els teus jocs entre les ones.
Jocs d’eterna ninoia joiosa
que et fan aparèixer
i desaparèixer entre l’onatge del mar
com una bellíssima sirena.

Poesia premiada per "ArteCultura" i publicada en l'Antologia l”Autodidatta”, XIV Edició, Milà 1997

LES TEVES MANS
Miro les teves mans
recolzades sobre la falda
i recordo
quan les he acariciat.
Amb aquelles carícies
és nat el nostre amor.

LA TEVA MIRADA
Els meus ulls
et parlen amb la veu
del cor
i supliquen novament
la teva mirada,
però tan intensa
que duri tota la vida.

JUNTS
Vivim moments de quietud
i moments borrascosos
en el mar de la nostra vida.
Sovint una ona cruel
t’allunya.
Després et veig tornar
amb tota la teva resplendor
i em somrius.
És en aquest moment
quan em retornes la vida.

FLOR DE LOTUS
Flor de lotus
emergeixes del fang
i de la foscor.
Com un somriure
t’obres
als teus mil
matisos
de rosa.
Flor de lotus
dónes resplendor
al Sebu *,
el fang del qual
no aconsegueix
tacar
la teva bellesa.
Amb orgull
conserves
la teva puresa
de l’alba a l’ocàs.
Flor de lotus
ets l’esperança
d’un amor infinit.

*es refereix al llac Sebu que es troba a Mindanau, a les Filipines, N.T.

ESPERANÇA
En l’esperança
la joia,
la vida.
En la realitat
l’amarg
el dolor,
perquè
et sento llunyana.

NEVA
Lentament
voletejant
cau la neu.
Un mantell blanc
cobreix els sostres,
les branques dels arbres,
la terra.
A tot el voltant
baixa un silenci irreal.
Tot calla.
En el meu càlid niu d’amor
tu dorms beata
en aquella pau
interrompuda
pel submís piular del pit-roig
a la recerca d’aliment.
El seu lent vol
sembla no voler destorbar
el teu son
i la natura endormiscada
sota la neu.

ENAMORAR-SE
Enamorar-se
és el dret a estimar.
Tu corresponent
el meu amor
et fas sublim.
L’AMOR MORT
L’alba d’un nou dia
és llum, joia i vida.
Avui ha portat la mort.
En aquesta aurora
les teves paraules
com fulles tallants
han mort l’amor.

26 de gener de 1997

SOMIADA
Aquesta nit
t’he somiat,
em venies a trobar,
després els nostres cossos
junts.
Acostaves al meu
el teu rostre magnífic,
i somrient em besaves.
Va ser
com si m’estimessis,
però en aquell moment
el més trist
i amarg despertar.

T'HE PARLAT
Amb els ulls
t'he parlat
i amb la mirada
t'he besat
tantes vegades, sempre.

LA NIT
Cau la tarda.
La natura, en el silenci,
es prepara per al descans
de la nit que vindrà.
Un silenci interromput
per la melodia de les merles.
El seu cant
sembla festejar
el lent descens
de la nit
que bressolarà
el nostre amor.

FALSEDAT
He mirat el cel
el seu blau
em copeja,
perquè me’n adono
que aquest blau
és un cúmul de falsedat.

ELS TEUS PENSAMENTS
Quants misteris
amaguen
els teus pensaments.

PARAULES CANDENTS
Les paraules candents
cremen el cor
desitjós de la frescor
del teu amor.

NO M’ESTIMES
No m’estimes,
ho has dit,
però no ets sincera,
perquè el cor
que estima
no sap mentir.

NÈCTAR
De la teva boca
el nèctar de l’amor.

FERIDES
T’alegres per les ferides
que provoques al cor
perquè tu
no has patit mai
d’aquestes ferides.

EL MÉS BELL
T’enamores
i comets un error.
Cerques remeiar-ho,
construeixes tot el que és bell,
però t’equivoques de nou.
Avances
i ja no saps com,
fins que les coses
avancen soles
sense saber
com acabaran.

UN MÓN D’AMOR
Els teus petons
en la teva tímida abraçada
un món d’amor.

RESPLENDORS
Dels teus ulls
resplendors de llums
il·luminen la vida.

JOIA I DOLOR
Donar l’amor és joia
demanar-lo és dolor.

DONA
Et fons
en l’èxtasi
d’una abraçada
i reps l’amor.
En aquest moment
ets tu mateixa,
dona, ets sublim.

TURMENT
A la llunyania
el turment.
PLOR D’AMOR
El cor fort
i immune a les emocions
ha plorat per tu.
Les seves llàgrimes d’amor profund
contra la teva crueltat.

23 d’octubre de 1996

HO DIFÍCIL
Estimar és bell i fàcil
el difícil és fer entendre
quan gran
és l’amor que vols donar.

ROSA SILVESTRE
El teu germinar
en aquella estepa
és l’esperança.
La teva fragilitat
és solament aparent.
La teva rara bellesa
et torna immune
a cada tempesta.
El vent més fort
no et partirà
perquè tu ets
la rosa de l’amor.

EL MEU MÓN
El teu somriure,
la teva veu
són el meu món.
La teva rara resplendor
anul·la la tristesa.
Les teves paraules
són l’expressió
del teu amor
tan desitjat,
i el teu cos
que s’ofereix
a les carícies
del meu afecte.

DELERÓS AMOR
Res més influeix
sobre com i per què
vas deixar empremta
i sempre tinguda
en el més íntim
com tangible senyal
de delerós amor.

MITE
En els teus anys la frescor,
sobre el teu rostre la tendresa.

FELICITAT
El cor
t’ha desitjat, buscat,
rarament t’has deixat trobar
sobre el camí de la vida.
De vegades
hi has passat a frec
amb el somriure d’ella,
i com ella l’has enganyat.