La poesia d'Ester Xargay.

divendres, 1 de març de 2013

Ester_06ESTER XARGAY (Sant Feliu de Guíxols, 1960). Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. Escriu poesia i textos en relació a l'expansió de l'art: interdisciplinàrietat, actituds, procediments i dissolució dels gèneres.
Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Col·labora al diari Avui i a revistes com Benzina, Papers d’Art, Transversal, Barcelona Review, i d'altres. I, juntament amb Carles Hac Mor, ha traduït, entre altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau. Darrerament ha tingut cura de “Barcelona poesia” Set dies de poesia a la ciutat. 2005/2010, juntament amb David Castillo, i de “Poesia als parcs” cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 2007/2012, juntament amb Carles Hac Mor.
En poesia, ha publicat els llibres de poemes “I n f i n i t i u s” (en procés d'edició), “Aürt”, Pagès Editors; “Eixida al sostre” (amb imatges de Vicenç Viaplana), Arola Editors 2010; “Fissura” (amb Nora Ancarola, Marga Ximènez i Carles Hac Mor), Edicions 1010, 2008; “Salflorvatge”, March Editor, 2006; “Trenca-sons”, Llibres del Segle, 2002, i “Darrere les tanques”, El Tall Editorial, 2000; així com les plaquettes “Éssera ponent”, Morphosi, 2006; “Ainalar”, Café Central, 2005; “Volts en el temps”, La Cèl·lula, 1997; “Les flaires del galliner”, Albert Ferrer editor, 1993, i “Els àngels soterrats”, Cafè Central, 1990.
I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres “Zooflèxia”, March Editor, 2007; “Amor lliure, ús i abús”, Pagès editor, 2001; “Tirant lo Blanc la”, Teatre-entreacte, 2001; “Epítom infranu o no”, Pagès Editors, 1997, i “Un pedrís de mil estones”, El Mèdol, 1993.
http://www.youtube.com/watch?v=7IQJLy1atTA






CINC POEMES D'ESTER XARGAY



1- VAGA DE CARN
2- ACTE TEXTUAL
3- INTERROGANT
4- APAGOGE
5- VERBALITZAR
6- TOCANT A J. V. FOIX EN AIKÚS ENSEXTINATS


VAGA DE CARN

Un clam contra la carn!
malgrat la gana
amor per l'animal
per digerir millor
renegar del caníbal
per respecte a la bèstia
renunciar al sacrifici
per no ritualitzar
la pèrdua de l'altre
quan en menjar-se'l
viu hom diu
a tall d'ofrena
i en nom de Déu
anomenar-lo vianda.
ESTER XARGAY (Inèdit)

ACTE TEXTUAL
Engendrar proses insinuoses
                                        entredits textuals
                                        entre els llavis
                                                                                                                                                                           membres
              cenyir-los
                          pels sentits
                                        lascius
                                                           despullar la lectura
              els ulls en blanc
                                       captius
                                      d'un cos
                                                           literalment
                                      esbatanat.
ESTER XARGAY (Inèdit)












INTERROGANT
(...) sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.
Francesc Garriga Barata
A l'aula mots!
Dins els capets
un planter de paraules
amb un tutor eloqüent
per enlairar-les bé
I les preguntes?
Suspendre-les
en el passar del temps,
per conviure millor
amb els interrogants,
en tombar les qüestions.
Respostes sense lletres.
L’existència en un mot, doncs,
l'existir al mitjó, i en girar-lo
desaparèixer.
ESTER XARGAY (del llibre I N F I N I T I U S )







APAGOGE
A l’instant de sentir-se dir,
que no en tenia per gaire temps,
la mort li somrigué per fi,
amb totes les seves dents.

Samuel Beckett

      Remor del riure
                       i deixar fluir els sons
                                             perdre els queixals dins un somriure
interstici provocador
                                        amb totes les dents del poema embeckettat...
ESTER XARGAY (del llibre EIXIDA AL SOSTRE)

VERBALITZAR
Els verbs catalans conjugats en gerundi, bo i verbalitzant gerundi en infinitiu, van gerundint en present, i havent gerundit en passat, tot marcant el paquet a l'esquerra del verb, en una frase constrenyida, van carregant la informació al temps real de la conjugació, bo i fent tard en totes les formes del futur, que no gerundirà pas.
ESTER XARGAY (del llibre AÜRT)
TOCANT A J. V. FOIX EN AIKÚS ENSEXTINATS
Tots sabíem on era la paret, però ignoràvem què hi havia darrere.
J.V. Foix. Tocant a mà.
Les claus a l’aire
obren panys de silenci:
al calaix torno.
Desada dormo
si és la llum que em pensa:
éssera cel·la.
*
Cel a la cel·la
si és que el nombre és aire:
el signe el pensa.
Traç de silenci
si és que hi veig quan dormo:
és clar que torno.
*
Si irreal torno,
omegues a la cel·la:
amb Foix m’adormo.
Brogit a l’aire:
si fretura el silenci,
sura la pensa.
*
Pes de la pensa.
I si ingràvida torno,
prenyo el silenci.
Fat a la cel·la,
si és que hi falta l'aire
al text on dormo.
*
Amb les claus dormo.
On he deixat la pensa?
Tramoia d’aire.
L’enlloc on torno,
ara hi roman la cel·la:
carn de silenci.
*
Qui diu silenci?
Què he fet del buit on dormo,
si sóc la cel·la?
Cap Jo no pensa,
i sense el meu Jo torno:
conjurs en l’aire.
*
Subvertit l’aire,
pervertit el silenci,
del Jo no torno.
Contra el món dormo.
M’hi revolto amb la pensa
fora la cel·la.
*
ESTER XARGAY (del llibre AÜRT)